Victòria de Joe Biden, al capdevall

Després de la primera alegria de la tarda, la victòria del Barça contra el Betis per 5 a 2, en un partit que es pot acabar qualificant de -raonablement- bo, arriba la segona alegria del dia, de la setmana i segurament del que portem de Segle XXI, la victòria de Joe Biden, o més aviat, perquè d'això es tractava al capdevall, la derrota de Donald Trump.

Perquè al final, d'això es tractava. S'ha repetit per activa i per passiva que a Biden li falta carisma, li falta energia, li falta joventut...trempera en definitiva (malgrat tenir el talent, l'experiència i la capacitat, diguin el que diguin els seus oponents). 

Tots sabem que Biden no pot repetir i que ocuparà la presidència dels Estats Units només un sol mandat. Quan acabi aquesta presidència, el 2025, tindrà 82 anys i per tant no es podrà tornar a presentar. Però qui sap? Una vice-presidenta (la primera a la història del país), afro-americana i que aleshores tindrà 60 anys, pot esdevenir la primera presidenta -dona i negra- dels Estats Units. Els temps estan canviant, i malgrat tots els malgrats, sembla que el Sapiens Sapiens es resisteix a l'extinció, a tornar enrere, al cap i a la fi.

Quines primeres conclusions d'emergència (que hauríem d'haver tret fa dos dies) en podem treure?

• Han estat les eleccions amb la major participació de la història de la democràcia nord-americana: han votat aproximadament 150 milions de persones. Sobre un cens electoral de 245 milions de persones majors de 18 anys, vol dir que ha votat més d'un 61% de la població amb dret a vot, una fita històrica, que evidencia la importància d'aquestes eleccions, i que, efectivament les transforma en un referèndum sobre la gestió de Donald Trum`p.
• Sorprèn malgrat tot, la gran quantitat de vots que ha obtingut Donald Trump. A ulls europeus, un president que ha basat el seu mandat en la no-política, la mentida, l'exageració, l'exabrupte, el twitter i el mal caràcter, ha obtinut fins a aquest moment 70,4 milions de vots, equivalent a un 47,7% del total de vots vàlids emesos.
• És a dir, el país està més dividit i -segurament- més enfrontat que mai. Hi ha més de 70 milions de votants, armats fins les dents, a més a més, que estàn molt emprenyats amb la derrota del seu ídol (més que amb la victòria de Biden), la qual cosa, suposa un risc d'incendi molt important si algú hi tira un misto encès.
• Al final, el vot de les minories, llatins i negres (amb l'excepció de l'anticastrista i antichavista Florida) han acabat decantant la balança a favor de Biden. El sentit comú s'ha acabat imposant. Ha costat, i n'hem tingut dubtes, però al final, el que havia de ser ha estat.
• Costa d'entendre, però, per què un president mentider, excèntric, missògic, racista i poc ortodox, ha aconseguit, després de 4 anys desastrosos, el suport de gairebé el 50% dels votants.
• Trump ha seguit capitalitzant el vot anglosaxó supremacista, el de la classe mitja empobrida formada per treballadors industrials sense estudis superiors que han vist que les seves fàbriques es movien cap a Àsia i Mèxic i que les seves oportunitats de reconversió eren escasses o nul·les.
• Trump ha explotat això molt bé. Afirmo perquè ho conec de primera mà, que durant la pandèmia i post-pandèmia de Covid19 la generositat de l'estat federal (18,1 $ hora per estar-se a casa veient Nexflix i menjant crispetes) ha fet que costés trobar treballadores i treballadors per a les fàbriques (amb un salari mitjà per hora que ronda els 15$). A la nostra fàbrica dels Estats Units, encara avui, tenim línies parades per falta de mà d'obra interessada a treballar.

Caldrà que els demòcrates ho tinguin molt en compte, i que la seva màxima de governar per tothom sigui certa, perquè altrament, pot acabar pasant qualsevol cosa. Recordem, fins al mes de Setembre als Estats Units s'han venut 19 milions d'armes. És com si cada persona de Catalunya se n'hagués comprat 3, perquè ens fem una idea de la magnitud de la potencial bomba sobre la que s'assenta el país després de la victòria demòcrata.

Biden i Harris tenen molta feina (en són conscients),  sobre tot la de recuperar el prestigi internacional dels Estats Units, cosir ferides i recuperar la unitat, i tornar a liderar el món "lliure" en matèria de democràcia (que Trump no ha parat de posar el qüestió en constatar que els vots li anaven girant l'esquena), desfent les desgràcies que Trump ha anat teixint durant els darrers 4 anys.