dimecres, 4 de novembre del 2020

Lo niego todo

Quan escric aquesta entrada, Biden va guanyant per 237 a 214 vots electorals a falta del recompte final a 6 estats, i superat l'ensurt inicial, sembla ara raonablement clar que Joe Biden serà el 46è president dels Estats Units. Però hi haurà moltes ocasions per a tornar-hi en els propers dies.

Per trencar una mica el gel i el focus d'atenció monotemàtic que durant les darreres quaranta-vuit hores han estat les eleccions presidencials nord-americanes, he decidir recuperar un article de la setmana passada que tenia a mig escriure. 

El divendres de la setmana passada el ministre de l'àngel de la guarda (Marcelo, pels amics) va comparèixer com a investigat (abans "imputat", paraula que segueix agradant-me molt més) a declarar davant el jutge Manuel García-Castellón de l'Audiencia Nacional  en relació a la instrucció del sumari del cas "Kitchen", ja saben, aquella operació il·legal articulada pel PP i el Ministerio de l'Interior per robar a Luis Bárcenas els documents de la suposada comptabilitat "B" del Partit Popular.

Fernández Díaz, ultra catòlic convers, que va veure la llum (i a Déu) durant un viatge al paradís del vici, Las Vegas, l'any 1991, i que escriu que veu la política com una "magnífica oportunitat per a l'apostolat, la santificació i el servei als altres" (que té nassos, la cosa) va declarar al jutge que ell es va assabentar de l'operació per la premsa. Literalment. Ho va negar tot. Ja se sap que quan s'és ultra, la fidelitat a la causa està per sobre de qualsevol altre valor, fins i tot la veritat.  Home de missa diària, si ha de mentir, es confessa i el marcador torna a quedar a zero. Aquesta és la gràcia de la confessió que el catolicisme posa al servei dels seus seguidors.

Només hi ha dues opcions. Cap més. O va mentir, cosa força probable (jo em decanto per aquesta), o va ser un ministre de pacotilla, ministre-armari, en el que seria una demostració que el "deep state" campa pels ministeris fent i desfent el que els convé. Tampoc és descartable, però el ministre de les afinacions de fiscalia, té tan poca credibilitat, que insisteixo, em costa molt de creure que no sabés res.

García-Castellón, gat vell, tampoc s'ho creu. Sobre tot perquè també va escoltar les declaracions d'un altre investigat, l'ex secretari d'estat de seguretat, Francisco Martínez, que va tirar de la manta primer davant la premsa i després davant del jutge explicant que la cúpula del ministeri (i més amunt) no només ho sabia tot sinó que va donar les instruccions de tirar endavant l'operació. I per això, els ha convocat tots a un careig el proper 13 de novembre. 

Si el que s'ha anat revelant sobre les evidències que conserva Francisco Martínez és cert, en Marcelo, l'àngel de la guarda de l'ex-ministre, haurà de fer miracles.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada