Aquesta situació de pandèmia irresolta fins ara (excepció feta de la Xina on semblen ternir-ho tot sota control?? -al menys informatiu-) i sense un final visible, ens està afectant a tots plegats molt més del que segurament ens arribem a pensar.
No hi ha certeses ni informatives ni intuïtives, només una inseguretat personal i col·lectiva totals, moltes esperances dipositades de una col·lecció de presumptes vacunes de les que ni sabem res ni estem preparant per a saber-ne i pel que sembla, sobre les que ens van dosificant la informació per anar fent bullir els mercats de valors del món mundial, ara i adés.
Però sobre tot hi ha un desconcert respecte del que és veritat i del que és presumpte, que m'atreviria a dir que és global i difícil d'entendre i de pair per a la majoria dels éssers humans que voldrien estar mínimanent informats. En resum, els que trien el que és notícia ens tenen desconcertats, corpresos i esmaperduts. Hem perdut referents i això ens desconcerta encara més.
Efectivament, fins fa quatre dies se'ns "venia" que a Itàlia sí que ho havien fet bé, i que totes les errades de previsió de la primera onada (el virus va entrar a Europa per Lombardia, via Wuhan) havien estat corregit a la segona. Parlo de fa molt poc (vegi's hemeroteques). Dels dies en què si volies entrar a Itàlia procedent d'Espanya et miraven gairebé com un proscrit, i havies de ser sotmès a controls de temperatura a cada cantonada. Doncs bé, aquest cap de setmana passat he vist al telenotícies vespre imatges esfereïdores de pacients desplomant-se morts a hospitals del sud d'Itàlia pendents de ser atesos, i cues de cotxes aturats en el seu camí cap a l'hospital de Nàpols amb mascareta d'oxígen per arribar-hi vius...
L'exemple de Madrid és així mateix palmari. També fins fa quatre dies (setembre) els índex de la regió estaven d'entre els pitjors de tot Europa, i del món. Avui, només un mes i mig després, Madrid és una festa, el toc de queda comença a mitja nit, i bars, restaurants, teatres i sales de concerts han romàs oberts durant tota aquesta segona onada, mentre restauradors i actors i productors catalans s'estiren els cabells. Els tests d'antígens -sembla- han accelerat el control dels positius (com també ha fet Eslovènia). És aquesta la solució? Si és veritat, perquè els tests d'antígens no estan implantats a tot el món com a referent del combat de la propagació de la malaltia? Per què cadascú fa la guerra pel seu compte? Misteris que ni en Fernando Simón ni l'Alba Vergés poden resoldre.
La setmana passada, la vacuna de Pfizer (eficàcia 80%, diuen) provoca la pujada borsària més alta a tot el planeta en deu anys, i això que, el seu conseller delegat es ven les accions alhora que s'anuncia la bona nova i al mateix temps s'informa que la vacuna s'ha d'administrar en dues dosis i té una dificultat logística extrema per a arribar a tota la població, car cal maltenir-la a 80 graus sota zero.
Avui, la vacuna de la farmacèutica Moderna anuncia una eficàcia del 94,5% en administració monodosi i les borses de tot el món cauen moderadament. Pregunta: On és la racionalitat? Resposta: enlloc.
L'Àsia semblava que, superada la primera onada, estava lliure de virus i ho estaven gestionant tan i tan bé (a resultes de "l'elevada disciplina" dels asiàtics en contrast amb el "llibertinatge" d'europeus i nord-americans). Avui els contagis al Japó i a Corea del Sud tornen a estar disparats. I de la Xina? Doncs vagin vostès a saber...En una dictadura amb el control ferri de la informació que hi ha allí res no és veritat ni mentida, tot és del color del cristall que mira el partit comunista.
I els Estats Units? Doncs el desconcert és apoteòsic. A la situació insòlita del bloqueig de la transició presidencial, s'hi afegeix una situació de virus desbocada i un descontrol total sobre el que es pot fer i el que no. A Ohio per exemple, estat que conec bé, han suspès les escoles presencials, però el futbol està en plena efervescència, i per a mostra, dos botons: una foto (NYT) de l'estadi de futbol americà de Columbus aquest cap de setmana passat, i una gràfica (també NYT) de l'evolució de la pandèmia a nivell global. I així anem avançant cap a una nova realitat completament desconeguda i sense referents sòlids fins la data.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada