dijous, 6 d’octubre del 2016

Elena Ferrante

Com  que sóc un lletraferit sense remei, segueixo les visicituds literàries que es publiquen al diari "El País" i a "La Vanguardia" i a "L'Ara", amb regularitat. He deixat de comprar "La Vanguardia" els dissabtes per seguir les "Sabatines intempestives" d'en Gregorio Morán (cosa que no ha deixat de fer el meu cosí germà, en confessió de fa pocs dies), però no he deixat de seguir els suplements de cultura ni d'aquest ni dels altres diaris.

Dic això perquè una de les polèmiques que m'ha enganxat i fascinat alhora aquests darrers dies ha estat el misteri sobre la persona que s'amaga darrera el pseudònim d'Elena Ferrante, autora de la tetralogia de fama ja gairebé planetària anomenada "Dues amigues". 

D'Elena Ferrante s'havia especulat molt però fins no fa gaire la seva personalitat havia romàs en el més absolut dels secrets, a l'igual que en el cas de la catalana Marta Rojals, autora, entre d'altres de les novel·les d'èxit "Primavera, estiu, etcètera" o "L'altra", ambdues absolutament recomanables. De Marta Rojals no n'hem vist, al menys jo, cap fotografia, ningú no sap quina cara fa i si és real o no.

Doncs això mateix passava amb Ferrante fins que a un periodista se li va acudir investigar les finances de la traductora Anita Raja, traductora de l'alemany a l'italià. Jueva polonesa emigrada a Nàpols i casada amb l'escriptor Domenico Starmone, Raja vivia tranquila fins que el diari italià Il Sole 24 Ore, va publicar dissabte passat una nota informant que Ferrante podia haver estat descoberta. El periodista va investigar a partir de l'increment de patrimoni de l'autora, i va trobar uns ingressos fora de l'ordinari, només per a repartir quatre notes.

Avui, en diversos "twitts" que després ha esborrat, tal i com havia anunciat, Raja ha reconegut que era Ferrante, però continuava reclamant el dret a la seva privacitat, intimitat i a no acordar entrevistes.

I de fet, una vegada la calma ha tornat a les casernes literàries, l'obra de Ferrante es demostra d'una grandesa difícil d'imitar. Una lectura altament recomanable aquest  Nadal.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada