divendres, 21 d’octubre de 2016

D'estàtues caigudes en desgràcia (#SamataoPaco)

Prometo que quan ahir vaig publicar el blog "D'estàtues eqüestres i pentinades de gat", no tenia ni idea que al cap de poques hores l'estàtua acabaria essent retirada.

No em considero cap geni, però la culminació ahir a la matinada de tot plegat era fàcilment previsible, no pensen com jo?

Perquè no puc evitar preguntar-me: com és que ments brillants i altament preparades per afrontar dialècticament la polèmica i la controvèrsia com ara les de, posem per cas,  Colau i Pisarello no han tingut un moment de reflexió per a pensar el que jo, humil ciutadà anònim, mer pagador d'impostos, pare de família i poca cosa més, em vaig imaginar el mes d'agost, quan vaig llegir que es preparava l'exposició?

Repetiré un dels paràgrafs que vaig escriure ahir: "No hagués apostat ni un pèsol en contra de que es generaria un enfrontament públic entre partidaris i detractors i que l'estàtua del dictador acabaria bruta, pintada, tacada, escopida. No tinc clar que l'estàtua acabi sana i estàlvia (cap a banda) al final de l'exposició, que està prevista fins a finals de gener de l'any vinent". Doncs imaginin-s'ho, va durar escassament 3 dies.

El que més m'emprenya de tot plegat és que això li hagi acabat costant molts diners al contribuent. La cosa bona però és que tot plegat cal prendre-s'ho amb un punt d'ironia, i riure's d'aquells que estan convençuts que la transició en realitat no va succeir mai. El "Caudillo de España por la gracia de Dios" ha caigut tres dies després de ser exposat després que tot allò que ell odiava a mort li hagi vingut a retre sentit homenatge. Tots aquells pels que durant 40 anys Franco va fer esforços titànics per perseguir, prohibir, torturar i encarcerar, li han anat a mostrar el seu darrer tribut: comunistes (les joventuts han marcat el cavall amb el seu segell), homosexuals (van vestir l'escultura amb la bandera de l'arc de Sant Martí), separatistes (l'estelada recobria part del llom del cavall) i anarquistes (no cal parlar dels ous, cap de porc, caca, escopinades, i un llarg etcètera). Segur que els "Comuns" no s'ho esperaven tot això, però és normal, no tenen ni imaginació ni sentit de l'humor.

Ara només caldria que aquest moviment espontani que s'ha organtizat al Born prengui un AVE i acabi a San Lorenzo del Escorial, i apliqui la mateixa política al Valle de los Caidos. Potser així, acabarem d'una vegada amb el franquisme sociològic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada