dissabte, 22 d’octubre de 2016

Antonio Carmona: In Memoriam

Aquest matí ha mort a Cambrils un dels grans Mestres, amb majúscula, que he tingut a la meva vida, el Germà Antonio Carmona. L'Antonio tenia 94 anys i ha viscut una vida plena dedicada a una de les coses que més li agradava en el món, formar persones.

Tota una generació de baixempordanesos (no només palamosins) vam tenir la sort de tenir-lo com a ensenyant. Va educar a La Salle Palamós més de trenta anys, des de 1975 fins a 2008, any en què es va retirar finalment (en tenia ja 86) a la residència que La Salle té a Cambrils on es retiren els germans que ja necessiten assistència.

Quan va arribar a La Salle Palamós, ho recordo com si fos ara, jo feia tercer de bàsica (l'antigua E.G.B. que tants records ens porta als de la meva generació) i el Germà Carmona tenia fama -i aspecte- de "dur", en uns temps en el que les noves fornades de germans ja no portaven sotana, a ell el recordo sempre amb ella, per tant, per sobre de qualsevol altre consideració, inspirava una barreja de respecte i por. Però no n'hi havia pas per a tant. El vaig tenir com a professor de Matemàtiques i de
Francès, i he de dir que em va transmetre la passió per totes dues matèries, en particular les Matemàtiques.

Pel que fa al Francès, gairebé tot el que sé me l'ha ensenyat el meu amic, i també professor Roger Denoix, però és cert que els primers fonaments ("ais, ais, ait, ions, iez, aient....") van venir del Germà Carmona. Aquells que em llegiu i vàreu compartir La Salle amb mi ja sabeu del que us parlo.  Ens vam endinsar en el meravellós món de la primera llengua estrangera de la mà dels germans Claudine et Régis Mason (també dedicat als meus col·legues de classe, tots saben de què estic parlant).

L'Antonio era un home estricte, com anticipava la fama que el precedia, però era d'una rectitud intel·lectual i moral impecable. Era un home just. Mai va prendre una decisió de càstig arbitrària, i sempre es va esforçar per a treure el millor de cada alumne, i al darrera d'aquella fosca sotana hi havia un gran cor.

El germà Carmona, a més a més d'ensenyant li agradava fer de pagès. Tenia cura de l'hort de La Salle. Quan acabaven les classes hi anava gairebé cada dia. El recordo com si fos ara amb l'aixada i el barret de palla. I aprofitava les llargues estones a l'hort per a compartir filosofía i saviesa amb tots aquells que castigava (que eren uns quants, sempre els mateixos, amb una de les frases que va esdevenir una icona a La Salle i que ell proferia amb una veu que despertava els morts-hi posaré un nom, però n'hi va haver molts més-: "Rodríguez...., cinco y media-ocho y media, al huerto).

I la seva tercera passió era la pesca. Era molt freqüent veure'l sortir de l'escola els caps de setmana i els dies de festa amb la seva llarga canya de pescar, el seu inseparable barret i la galleda.
 
Antonio Carmona, gran mestre i gran persona, reposi en pau.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada