Jo ja ho vaig dir molt abans que l'exposició es fes pública (un post de 9 d'agost d'enguany "Estàtues franquistes i espai públic"). La cosa aquesta dels individus suposadament d'esquerres però ressentits amb el món i el sentit comú i tot allò que faci pudor de convergent o d'independista és donar la nota sense sentit, sense causa ni aparent ni oculta, fer-se veure per fer-se veure. Dilapidar estúpidament recursos públics, ara que en toquen.
El meu avi, en pau reposi, empresonat pel franquisme, represaliat i deportat a Galícia, hagués afirmat, gens exempt de raó: "això ho fan només per tocar els pebrots". I això que ell va combatre amb l'exèrcit de la República. Va combatre defensant la legalitat. I així li van pagar.
Així acabava el me blog del 9 d'agost: "I és que al capdevall, tot això de ser tan cosmopolita i tan ciutadà del món mundial com solen ser-ho els internacionalistes d'esquerres, deu ser molt "guais", però com diu en Quimi Portet:"del cosmopolitisme bleda la gent se'n cansa. Tothom sap que l'Springsteen és de Nove Jersey, no és del món"".
Doncs això passa amb els "Comuns", que són uns ressentits, miseràbles i amb més contradiccions que els que -com a mínim- tenen el coratge de dir les coses pel seu nom, siguin de dretes, d'esquerres, espanyolistes o independentistes. Tots estavem acostumants a en Joan Herrera, el "Capità Enciam", el rei de l'ambigüitat, una ambigüitat que semblava insuperable. Però ara, vist en perspectiva, i comparat amb la Colau i el seu equip, Herrera em sembla com l'àngel de la guàrda Marcelo del gran patriota Fernández Díaz, ja saben, el de les clavegueres i les famílies dividides al dinar de Nadal.
Calia ser un taumaturg o un endeví del futur per visionar el que passaria quan l'exposició s'inaugurés? Certament no.
En Pisarello, de discurs lerrouxista refinat, ja pot anar dient missa però els seus arguments no els compra ni un nen de pit. Es pot arribar a la mateixa finalitat fent-ho d'una manera menys provocadora, sense tanta propaganda (sí, propaganda, no publicitat) i sobre tot, sobre tot, escollint una ubicació que no fos entesa per una part significativa de la ciutadania com una pura, vil i simple provocació. El Born és un símbol per a molts, agradi o no. Tampoc és necessari, havent-hi dotzenes d'espais publics molt millors, anar-la a col·locar allí. No sé quines consciències pretenen despertar amb aquest muntatge, del tot inadequat.
I és que la meva àvia també ho deia: "qui poca feina té, el gat pentina". Jo, si en Pisarrello s'avorreix perquè té poca feina, tinc una muntanya d'idees per ocupar-lo en activitats més productives i de més valor afegit. M'ofereixo des de ja a colaborar en tot allò que pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada