Avui sóc a Suècia per raons professionals i no puc evitar les comparacions, sobre tot havent viscut ahir tot el denigrant espectacle que suposa l'obligatorietat de celebrar i gaudir del "dia de la Raza", com es titllava aquesta festivitat en temps pretèrits que malhauradament cada vegada sembla que estiguin més a punt de tornar.
Sobta conèixer -avui ho explicava en Jordi Llompart al "Punt Avui"- que la decisió de treballar el 12 d'octubre a l'Ajuntament de Badalona, s'hagués pres el novembre del 2015 i que aquesta decisió hagués estat pública i que en gairebé un any cap instància judicial hagués tingut cap problema amb això; si això no és una mostra de politització de la justícia, quan queda ben palès que aquesta actua moltes vegades només a instàncies del poder polític, que baixi Déu i ho vegi.
A Espanya el 12 d'Octubre sembla ser, per alguns, festa nacional d'obligatori compliment, d'imperatiu categòric, com si els sentiments i les lleialtats a pàtries i banderes es poguessin imposar per decret llei, en ple Segle XXI. I sembla a més a més que aquest orgull patri s'hagi de publicitar de la forma més arcaica possible, posant el logo de la bandera d'Espanya durant tot el dia a la programació de Televisión Española, i parlant i difonent fins a l'extenuació la desfilada militar sota la pluja i brindant i brindant per la sobirania de tots els espanyols....
A Suècia mentrestant, ni tenen dia nacional (sí que el tenen, però el celebren obrint el seu palau nacional a la ciutadania, no fent desfilar cabrons legionaris -en sentit literal, no figurat-), ni els importa gaire, això sí, sorprenen el món sencer concedint el premi Nobel de literatura al grandíssim poeta i cantautor Bob Dylan, que sempre va preferir les guitarres i les harmòniques a les desfilades militars. A Suècia, els trens van a l'hora i no hi ha problemes amb les catenàries, i es sopa a les sis de la tarda i es concilia la vida laboral amb la familiar.
A Suècia finalment, no premien una ministra corrupta (com per posar un exemple la senyora Ana Mato, ex-ministra de sanitat esquitxada pel cas Gürtel com a partícep a títol lucratiu) amb un contracte com a assessora local (des de Madrit -ciutat-) dels eurodiputats populars a Brussel·les, ni amb un contracte com a directora de la Universitat Europea, un forum del PP que organitza jornades d'una setmana per alliçonar joves lleons sobre política comunitària des de l'òptica, és clar, del PP.
Però, es clar, estem parlant de Suècia, i no d'Espanya, que era, i que per alguns continua essent, el bastió, la reserva i el sentinella d'Occident i dels seus valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada