Torno d’un viatge a
la Xina de força dies, i com sempre que vaig allà, a part de conitnuar
sorprenent-me per infinitat de coses, no deixo d’aprendre una altra manera de
fer, tant diferent de la nostra.
Evidentment aquests
darrers temps, la qüestió econòmica plana per damunt de qualsevol altra
consideració; i com sigui que la informació que tenen el xinesos no deixa de
tenir un ferri control per part del Partit, tot i que tenen mitjans per a
esquivar la censura informativa que plana sobre el país – de fet, cada vegada
més evident – sempre els agrada tenir una versió en directe del que pensem els
estrangers.
La desaceleració
econòmica xinesa és més que evident, es nota fins i tot en els nivells de
contaminació, que sense confirmació empírica diria que en algunes zones ha fins
i tot disminuït. Veure el cel clar a Beijing –tret del parèntesi dels jocs
olímpics de 2008- era cosa titánica, de fet molt improbable. En aquest viatge
hi he estat dos dies i he quedat sorprès en veure el cel clar per primera
vegada en moltes.
Un altre indicatiu
que no enganya –les estadístiques oficials de creixement que dóna el partit –un
6,9% el primer trimestre de 2016- ja no se les creu ningú i els xinesos ho
diuen obertament, és el preu dels nolis. Només per a posar un exemple ben
senzill i concret, un contenidor de 40 peus costava fa només 7 ó 8 anys un
promig de 2.500 dòlars. Actualment, aquest mateix contenidor s’està pagant a
750 dòlars. És evident que el tràfec d’exportació ha disminuït de forma
notable, ja que el preu dels contenidors, depèn fonamentalment de l’oferta i la
demanda, més que del preu del combustible.
Però un dels meus
interlocutors em sorprèn una vegada més relacionant corrupció i creixement. El
seu raonament és simple però d’una alta plausibilitat. Quan la corrupció era
pública, evident i notòria i practicada de forma extensiva en tots els
estaments de l’administració, la obtenció de permisos, llicències i documents
que permetien l’activitat era d’una eficància extraordinària. Les llicències de
construcció industrial o d’habitatge era qüestió de dies.
Ara, amb la
persecució generalitzada de la corrupció, sobre tot de la “petita” corrupció, a
nivell municipal, provincial i regional, els incentius administratius a la
concessió de permisos són molt menys evidents, i, en conseqüència, els
funcionaris semblen prendre’s-ho amb molta calma. El meu interlocutor em
comenta com a anécdota que per primera vegada en tota la seva vida
professional, li han tornat un sobre que havia passat a algú per a la
agilització d’una gestió administrativa. Quan la cosa va de debò i la sentència
por ser la cadena perpètua, les coses poder arribar a canviar una barbaritat.
El fet resulta
paradoxal, però si creixement accelerat i corrupció están correlacionats en
certa manera, la desacceleració fomentada per aquesta manca d’”incentius” pot
ajudar a la millora del medi ambient. Un altre avantatge colateral de lluitar
contra la corrupció, que a mi, no se m’hagués acudit pensar mai.
Però com diu un
altre conegut meu, espanyol, resident fa més de cinc anys a Shanghái: “després
de tant de temps tinc clar que he renunciat a entendre la mentalitat
xinesa, no ho aconseguiré mai”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada