Censura i ridícul

No puc evitar tornar a escriure sobre el malhaurat incident de les estelades i les seves conseqüències.

Quan el diumenge al vespre vaig veure la final del partit de la copa del Borbó amb el meu fill Marc, no em podia creure la realització televisiva que estava veient. Si m'haguessin dit que estava en un país de democràcia orgànica com ara Rússia o Kazagstan, m'ho hagués cregut.

Parlar de censura resulta lleuger i segurament inadequat. Perquè allò que totes i tots els que vàrem mirar el partit  vàrem veure per televisió (amb una realització, per cert, contractada a una empresa italiana) vam tenir una sensació d'estafa. No? A mi, personalment em va provocar una immensa tristesa, després del desconcert i la incredulitat inicial. Allò era una pura comèdia. Innecessària, ridícula, absurda, trista, burda, penosa, escatològica, vil. Un dels actes de manipulació mediàtica més xavacans i innecessaris que he pogut contemplar des de fa molts anys. Ni a la Xina, on vaig molt sovint, manipulen tan malament.

Que en ple Segle XXI, el segle de la globalitat, del Twiter, de l'Instagram, del Facebook, de la instantaneïtat, hi hagi algú tan poc intel·ligent com per a voler manipular la llibertat de símbols en un camp de futbol fa pena. Que a l'Estat al que pago els meus impostos, passin coses com aquestes em provoca un desconcert i una mala llet que em vam impedir gaudir de la primera part del partit.

Plànols curts, de les banderes espanyoles que portaven els afeccionats del Sevilla (ull, a les grades on hi havia gent del Barça també hi havia banderes espanyoles, moltes menys però n'hi havia, però és clar, per televisió no es va poder veure), i plànols de l'afecció del Barça imperfectament manipulats, encara més curts, irreals, que no s'empassen ni els falangistes més recalcitrants. El mateix va passar amb la xiulada a l'himne espanyol. Ni pujant la megafonia a l'infinit ho varen poder amagar, ni tan sols apaivagar.

Conclusió, aquest poc reeixit intent de censura no va resultar creïble ni pels propis organitzadors. No s'ho va empassar ni el Wall Street Journal, que el dilluns obria la seva edició amb una gran fotografia d'un asiàtic amb una estelada. És el que provoca la prohibició i la manipulació. Al final el manipuladors és enxampat flagrantment per a la immensa majoria dels ciutadans.

Negar la major, voler fer veure, com en Rajoy que el "problema" no existeix, no el farà desaparèixer. Estarà latent, més o menys, però girant la cara i tirant de censura barata el problema no s'esvairà. Seguirà existint i manifestant-se cada vegada que n'hi hagi ocasió.

Em sembla mentida que no hi hagi ningú a Moncloa que sigui capaç d'entendre coses tan evidents...