Tortosa: Memòria històrica

Aquest cap de setmana es celebra a Tortosa una consulta popular vinculant en relació al monument que hi ha al bell mig del riu Ebre, sobre si cal retirar-lo o mantenir-lo. He de dir, que jo aquest monument l'he dibuixat, amb els meus dos fills, una tarda de setembre que vam pasar una setmana al Delta.

Antropològicament m'interessa la Guerra Civil Espanyola, sempre m'ha interessat, ho sap tothom que em coneix. De fet, la meva novel·la "La guerra de l'avi", està inspirada en la guerra civil, i una part de la mateixa descriu la barbarie de la batalla de l'Ebre, l'estiu de 1938.

Hi ha una gran polèmica al respecte i pel que sembla, el poble està molt i molt dividit, és possible que la consulta acabi en un frec a frec en el que pràcticament no hi hagi gaire diferència (28.500 votants cridats a les urnes), però si hagués d'apostar, diria que finalment sortirà mantenir el monument.

Per descomptat que no tinc res contra la voluntat popular, només faltaria, i a més a més, al final, els moments històrics poden reinterpretar-se i de fet, moltes vegades, es reinterpreten. Per algú que tingui menys de 30 anys a qui no se li hagi explicat la història amb una certa visió partidista (d'un cantó o de l'altre), pot pensar que aquell monument forma part inalienable de la seva vida i de la seva ciutat.  Què li expliquen a algú de 30 anys de la guerra, d'en Franco i del NODO.

Jo votaria l'opció de retirada i museitzeció del monument (que és una de les dues opcions a votació), però és evident que el monument té una connotació històrica que, al menys els néts dels derrotats, no oblidarem mai. Allà hi van lluitar familiars meus. El monument (si bé amb part de la simbologia retirada) és una memòria de part, per escarni dels perdedors. No és neutre. Avui al 324 he tornat a veure les imatges en blanc i negre del NODO amb les paraules del gobernador civil i del dictador que va venir expressament el 1966 a inaugurar el monolit.

La consulta no és obviament neutra. Té també els seus detractors, ja que ha estat rebutjada pel Parlament, el Síndic de Greuges, l'Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, la UGT, CCOO, la USOC i més d'una cinquantena de personalitats del món de la cultura. També ho entenc, però cal sentir el que diu el poble, aquesta és la veritable grandesa de la democràcia, i que els perdedors, acceptin amb dignitat i respecte el resultat de la mateixa. Només així, serem capaços d'acabar de fer cicatritzar les ferides.