Aquests darrers dies no paro d'anar de sorpresa en sorpresa (i això que he decidit "passar", no només intel·lectualment sino també antropològicament de la repetició de les eleccions espanyoles del 26 de juny; senzillament no m'interessen ni gens ni mica, malhauradament hauré de parlar de l'ultraespanyol Albert Rivera, però ho deixo per més endavant).
Ara que fa un any de la victòria (pírrica, molt pírrica) de l'Ada Colau a les eleccions municipals de Barcelona, i tot i que en vaig parlar bé en algun bloc (transparència, humiltat, ganes de remoure estructures...) no puc més que retractar-me ara mateix d'algunes coses que havia escrit no fa tant de temps en relació a l'alcaldessa.
Els episodis dels manters, de la desautorització de la guàrdia urbana, del'afer del regidor cupaire Garganté intentant coaccionar un metge -amb la més absoluta indiferència de l'alcaldessa- de la sensació que es transmet a la ciutadania de la impunitat amb que determinats col·lectius campen per Barcelona, s'ha extès d'una forma francament preocupant. Si això és ser anti-sistema, i deixeu-me ser vulgar, a prendre pel sac els anti-sistema. Hi ha unes regles mínimes de convivència que tenen poc a veure amb la justícia social. A països amb tradició democràtica de molts més anys, quan es trenquen les normes més elementals de convivència la policia actua com ha d'actuar, i si ha de de fer-ho amb contundència ho fa, i ningú no s'esquinça els vestits.
I el darrer episodi dels aldarulls relacionats amb el desallotjament del Banc Expropiat al barri de Gràcia, són d'un patetisme que els hauria de fer caure la cara de vergonya a tots plegats. En Trias que pagava lloguers en secret per evitar problemes, la Colau que els deixa de pagar (estic amb ella en això), tots dos tirant-se els plats pel cap, com al pati de l'escola i la CUP.... Ai las, la CUP!! Fent xantatge de primer de primària amb els pressupost, deixant plantat en Junqueras perquè han tocat als seus nens Okupes. Uns vàndals per cert, que no tenen cap problema en cremar els béns públics o d'altri, siguin cotxes, motos, botigues, contenidors d'escombreries o bancs públics. No hi ha ni proporció ni justificació ni excusa. És aprofitar la mínima ocasió per a portar violència gratuïta i desfermada al carrer. Patètic, lamentable i trist.
Ho deia avui un analista amb seny, no gens sospitós de ser de dreta: la CUP ha viscut del prestigi dels parlamentaris que la van representar l'anterior legislatura, particularment en Fernàndez i l'Arrufat (dues persones ponderades, amb seny, amb criteri i amb ganes de fer política), però pel que estem veient, les actuacions dels seus representants actuals em fa l'efecte (i em sembla que no només a mi) que deixen molt a desitjar. I si al damunt se'ls paga un salari públic, encara m'emprenyo més.
El que més m'indigna però, és que encara tinguin la barra de justificar-ho. És una expressió de feixisme més vella que l'anar a peu. Espero i desitjo que les urnes, a les properes eleccions catalanes, que potser, gràcies a ells, seràn ben aviat, es fotin la mateixa castanya que s'ha fotut -i es continuarà fotent- el PSC, que navega entre el no res i el nihilisme, fins a la completa residualització com a partit a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada