Post eleccions: primeres impressions

La nit d'ahir va resultar molt més interessant del que em pensava. L'emoció va superar les meves millors expectatives. De fet volia anar-me'n a dormir a les 10 i vaig aguantar, a cavall del "zapping" entre cadenes espanyoles i catalanes vaig acabar ben tard.

De reflexions n'hi ha moltes i tots els mitjans han opinat ja del dret i del revés, o sigui que no redundaré en allò del que s'ha parlat molt, però sí que m'agradaria fer un parell de reflexions que no he vist que ningú se'n fes gaire ressó.

Ho comentava en una altra entrada al blog no fa gaire dies. En aquesta "Pell de Brau" la manca de bagatge democràtic fa que la política acabi esdevenint una professió més que no pas un període temporal en el que persones amb capacitat i ganes decideixen dedicar uns anys de la seva vida al servei de la comunitat.

Veure alguns polítics ahir al vespre, quan ja es coneixien pràcticament els resultats escrutats al 98% parlar que "cal obrir un periode de reflexió pels mals resultats" em sembla no tan sols patètic sinó d'una manca de dignitat i qualitat democràtica esfereïdora. No puc evitar tornar-me a referir a la senyora Sánchez-Camacho (un molt bon amic, en Josep Maria Terradellas,  diu que la cito massa al blog, però és que no ho puc evitar). Que aquesta senyora, màxima responsable del PP a Catalunya, no hagi presentat ja la seva dimissió irrevocable després dels pitjors resultats electorals del PP en tota la seva història a Catalunya, és un fet inexplicable en un entorn de cultura democràtica consolidada.

Que un individu com en José Ramón Bauza no només no dimiteixi, sinó que ni tan sols sigui capaç de reconèixer que la seva política lingüística i de creació de problemes allà on no n'hi havia cap ha provocat la debacle electoral més gran del PP a Ses Illes, és incomprensible (a més a més d'inadmisible).

La mateixa vara de medir caldria aplicar-la a CiU i PSC en determinats casos, en particular a la ciutat de Barcelona, on Trias (en un exemple d'honestetat reconeixent la derrota, tot sigui dit), li ha faltat culminar-ho amb la seva dimissió irrevocable, o a Collboni, que tampoc ha acabat d'entomar el "mea culpa", probablement amparant-se en que el PSC ha resistit més o menys a l'àrea metropolitana.

Sigui com sigui, les eleccions d'ahir, porten associades moltes altres reflexions, tan en clau catalana com espanyola:

• Per una vegada, les enquestes l'han encertat més del previst. Pensar que el resultat que ha fet, per exemple, Ada Colau a Barcelona havia estat anticipat per les enquestes dóna un respir a la ciència demoscòpica, tan qüestionada darrerament.
• Un massiu vot de càstig als partits tradicionals (amb algunes clares excepcions, com ara el PNB) en favor dels nous corrents, en particular els associats a la "nova esquerra".
• Una fragmentació que dificultarà la governabilitat i que forçarà "Podemos" però sobre tot "Ciudadanos", a mullar-se amb aliances que els poden pasar factura a les properes eleccions generals.
• Un clar advertiment de la ciutadania catalana que el "Procés" no té prou racolzament a dia d'avui: el vot sobiranista clar puja molt (44%), però perd en places clau (Barcelona, Tarragona, àrea metropolitana de Barcelona).
• Conseqüència de l'anterior, a primera impressió, semblaria ara que unes eleccions el 27 de setembre i amb els partits sobiranistes presentant-se per separat està condemnada a ser un (petit) fracàs: CiU s'enfonsa en algunes places i ERC no acaba de pujar com per les seves expectatives (tot i gairebé doblar el número de votants).
• I finalment, també un toc d'atenció a la "casta", la d'aquí i la d'allà, que la capacitat d'aguantar-ho tot per part del "poble", té un límit, i que aquest límit ja s'ha assolit (tot i que sembla que a determinades places com al País Valencià aquest límit encara sigui molt escanyolit).