Estava cantat. Les aules universitàries i els platós de televisió ho aguanten gairebé tot. Però el món real és una altra cosa. Al món real, a les persones del carrer, a la immensa majoria de ciutadanes i ciutadans que fan el que poden per substistir i arribar a final de mes i miren d'educar el millor que poden als seus fills i procuren gaudir de la vida amb decència i dignitat els emprenya que els enganyin. Els humans tenim una capacitat gairebé infinita d'ingenuïtat que fa que ens costi molt acabar de perdre la confiança, però arriba un moment que la paciència s'esgota.
Això és el que ha passat amb el "Establishment" de PP i PSOE i a nivel català el que ha passat amb CiU. La crisi, la desafecció, la corrupció, la immediatesa que proporcionen les xarxes socials ha permès l'emergència dels fenòmens "Podemos" i l'eclossió espanyola de "Ciudadanos".
Però no deixa de ser un contrasentit que una plataforma com "Podemos" creada no fa ni un any i nascuda a l'escalf de les televisions privades pugui obtenir un 25% del vots en unes eleccions espanyoles a no ser que realment hi hagi una base molt sòlida, uns dirigents molt nets i amb molt talent i una estructura territorial ben desenvolupada i arrelada. Però com que aquest no sembla ser el cas, les enquestes ja estan començar a mostrar una tendència de vot a la baixa, i veurem amb quina força arriba a les eleccions al parlament espanyol de finals d'aquest any.
Perquè quan comencen a aflorar les contradiccions i es grata i no es troba res de consistent llavors és quan aquesta ingenuïtat del votant de bona fe es rebela i diu que "més val boig conegut que savi per conèixer". L'abandonament del número tres de "Podemos", el senyor Monedero, el que va haver de regularitzar amb l'AEAT la seva facturació al govern de Venezuela, i la seva posterior dimissió de tots els seus càrrecs al partit, en són alguns dels seus símptomes.
Però quan en qüestions delicades es fa demagògia o directament no se sap que constestar, llavors és quan es veu la veritable natura dels personatges. L'entrevista d'aquesta setmana de "El món de RAC 1" a en Pablo Iglesias es altament il·lustrativa: un senyor que presumia de reformista radical diu que si no es reforma la constitució espanyola els Catalans no podran votar, o si se li pregunta si el Català i el Valencià és la mateixa llengua i es fa literalment el suec, la qual cosa demostra de forma irrevocable o ignorància (greu en un polític amb aspiracions), o voluntant d'engany (més greu encara), i en tercera instància preguntat pel corredor del meditarrani va contestar literalment: "a esa pregunta no sé qué contestarle".
Hi ha uns twits de Lluís Llach amb els que no podria estar més d'acord. En reprodueixo tres, literals. Es pot dir més fort però no més clar: "Coincideixo amb molts dels principis que esperonen la gent que creu en Podem. En algun moment m'ha seduït el moviment (1), però em ratifico: creure en el dret a decidir quan la Constitució ho permeti és senzillament no creure-hi. I això no va de ser català o no. Va d'engany (2). Si per no perdre vots als Països Catalans sud, no saps si el català-valencià és la mateixa llengua però a l'Alguer sí, no va de cultura, va d'engany (3). Si per no perdre vots a Madrid no saps què és ni què representa l'eix mediterrani, no va d'ignorància, no. Malauradament, va d'engany".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada