Els britànics seran els que Vostès vulguin, amb els seus tics, el seu imperialisme lingüístic, la seva decadència industrial, uns serveis públics que, en general, fan més aviat llàstima...i tantes i tantes altres coses que podríem dir, però renois, quina democràcia!!
Quina classe, quin "savoir être, savoir faire". No endebades van ser els inventors de la democràcia parlamentària. Els resultats de les eleccions de dijous passat permetren treure diverses conclussions:
1. El fracàs de les enquestes pre-electorals. Potser per la magnífica campanya electoral de David Cameron i el seu equip, potser perquè la demoscòpia està en crisi degut a que els electors enganyen volgudament i sistemàtica quan se'ls demana el sentit o la intenció del seu vot, potser perquè finalment la por a la ingovernabilitat ha acabat fent forat en la consciència dels votants,...pel que sigui, les enquestes electorals de les eleccions a Wesminster 2015 han estat el més gran fracàs, la més gran equivocació demoscòpica que jo recordi. Vaticinar un empat tècnic i que els conservadors obtinguin la majoria absoluta és per fer-s'ho mirar ben mirat.
2. Nicola Sturgeon ha fet una extraordinària campanya electoral a Escòcia. I els "scots", que només 8 mesos després del referèndum del 18 de setembre del 2014 ja se senten escaldats. De la famosa "devolution" que en Cameron va prometre el dia 19 de setembre, res de res, com era fàcilment previsible. I paradoxalment, això ho han pagat els laboristes (que van apostar obertament per el "no" a la independència i que eren fins ara majoritàris al parlament britànic com a representants d'Escòcia)". Escòcia ha votat massivament al SNP (56 dels 59 escons del país han anat a parar al SNP), i això per a Cameron és com un boomerang. La lliçó és clara, el "no" a la independència va guanyar "en fals", el vot dels jubilats, atiats per la por a perdre les pensions va fer decantar el vot cap al no. M'agradaria veure què passaria si el referèndum s'hagués celebrat aquest dijous...Una manca de retransferència de poders i diners acabarà, més tard o més d'hora, en un nou referèndum, sinó, temps al temps. El suflé semblava "desinflat" a Edinburg, i ja ho veuen...
3. A la Gran Bretanya els que perdren pleguen. Això, que és el que hauria de ser sempre (l'Alex Salmond va dimitir el mateix dia que va saber que havia perdut el referèndum a Escòcia), a democràcies orgàniques com l'espanyola, és una "rara avis". La política, a la Gran Bretanya és una situació temporal de servei públic. A Espanya és una professió, i com a tal, quan més temps duri millor. El mateix dijous van dimitir els tres líders perdedors: Farange, Clegg i Miliband. Tot un exemple de coherència i dignitat.
4. Cameron, amb una còmoda majoraria absoluta, no tindrà més remei que complir dues de les seves promeses (una de prèvia i l'altra de campanya): iniciar ara sí, la "devolution" de poders i autonomia financera al parlament escocès, i organitzar un referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea. Al 1975 els britànics van decidir en referèndum entrar a la Unió Europea. No seria gens descartable que al 2017 els britànics decidissin, també en referèndum (com hauria de ser sempre en les decisions que són veritablement transcendents), tornar-ne a sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada