Eleccions municipals: impressions des de Girona

Com cada vegada que hi ha eleccions, avui m'he llevat aviat i després d'anar a passejar amb l'Ona (primer) i 'anar a córrer amb el meu fill Adrià (després), he anat a votar.

Abans de fer-ho però, m'he passejat pel meu barri, La Devesa, per "flairar" de primera mà l'ambient electoral. Repeteixo el que ja vaig escriure al meu blog anterior, he seguit aquesta campanya amb molt escassa atenció, però aquestes eleccions són diferents per molts aspectos, fonamentalment pel trencament previsible del bipartidisme, en el cas de Girona, CiU-PSC.

Doncs bé, confesso que dels candidats i candidates amb opcions, només conec la Maria Mercè Roca, que es presenta per ERC, la Concepció Veray, del PP, i en Carles Puigdemon, de CiU. Els altres són per mi uns perfectes desconeguts.

M'he passejat, doncs, abans d'anar a votar per tastar lleujerament l'aroma electoral i fer una mica d'antropologia. Algunes de les meves impressions:

• Només un partit ha utilitzat l'empastifamenta dels cartells enganxats en espais públics, fins i tot a les columnes de ferro del nou pont de Sarrià de Ter, la CUP. Em cauen bé, però si han de fer de bàndals, són "més del mateix".
• A la Concepció Veray li han fet una foto que fa por (de veritat). On són els assessors de campanya? Que fan vaga? Em recorda la campanya de les autonòmiques de 2012 on l'Artur Mas semblava Jesucrist Nostre Senyor salvant "el populatxu".
• En Puigdemon i la Roca, es presenten als pasquins amb somriure natural i desenfadat. Aprovat alt.
• Els altres candidats, especialment PSC i EU, directament no tenen assessors de campanya. Els seus missatges són senzillament per a no votar-los.
• Ciutadans no té cap visibilitat.

Després hem anat al col·legi, on he detectat (a quarts d'onze), una afluència de votants més alta que de costum. De tota manera no penso que sigui un presagi de més alta participació. Al costat de la nostra mesa, una simpàtica apoderada del PP, amb pulsera de la bandera d'Espanya, escrivia frenèticament amb una BlackBerry. Al darrere, els apoderats de Ciutadans i el PSC semblaven policíes polítics de la Stasci, vigilant ara mesa, ara votants. A fora del col·legi, els de la CUP i EU fumaven i comentaven la jugada, amb posat més aviat amistós.

En fi, una normalitat que fins i tot avorreix una mica. De tota manera, una pre-conclusió, passi el que passi, és que una major fragmentació del vot està garantida.