Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra

Que l'ésser humà és l'únic animal que ensopega diverses vegades amb la mateixa pedra és cosa coneguda fins l'extrem de generar aquesta frase feta de la saviesa popular, que el cantant melòdic Julio Iglesias va fer famosa al món llatí gràcies a la cançó "Con la misma piedra".

Aquests darrers dies han aparegut en mitjans de comunicació informacions diverses que confirmen la "consolidació" de la recuperació económica. Els gurus de l'Estat (encapçalats pel gran De Guindos), del FMI i de la Unió Europea, auguren un creixement del PIB español de gairebé el 3% (2,9% pel 2015), la qual cosa suposa la superació de les estimacions més optimistes. Aquestes previsions, diuen, es basen en la projecció del creixement actual del primer trimestre de l'any, on el PIB ha progressat de gairbé un 1% en relació al quart trimestre de 2014.

Gratant però una mica en les dades, que es magnifiquen en funció de l'interés del polític de torn, val a dir que els vectors de creixement tornen a ser els mateixos que van provocar en gran manera la debacle de l'any 2007: la construcció i els serveis. Alerta! La volatilitat del creixement basat en gran mesura en aquests dos sectors pot provocar que a mitja recuperació (és a dir, quan l'atur estigui més a prop del 10% que no pas del 20%, aleshores començaré a creure que la recuperació comença a tenir una certa solidesa) tot plegat es torni a desmuntar. Només cal una bufarada d'aire en sentit contrari (elevació del tipus d'interés, pujada del preu del petroli, disminució de la disponibilitat de crèdit barat,...entre les més fàcils i recurrents) perquè el castell de cartes que s'està construint altra vegada es desmunti amb facilitat.

I això per què? Doncs fonamentalment perquè serveis i construcció són sectors amb molt baixa productivitat, fonamentalment perquè és difícil aplicar les regles de l'anomenada "competència perfecta", mecanisme de mercat que permet, en mercats organitzats, gaudir de la millor qualitat al preu més baix. Senzillament hi ha molt poca competència tant en construcció com en turisme, i, en conseqüència, els índex globals de productivitat (el que assegura la sostenibilitat del creixement econòmic a mig i llarg termini) són molt baixos.

Sembla mentida que s'hagi perdut la gran oportunitat que han brindat aquests 8 anys de crisi per a fomentar des de les Adminstracions un canvi de model productiu, o al menys una tendència a la transformació, però segurament, segurament, .....això seria demanar massa.

A menys que no passi res de molt substantiu i es canvïi molt el marc legislatiu, Espanya (també Catalunya) està abocada a esdevenir un país de tercera, amb salaris baixos i baixa o nula especialitazació. Un país de paletes i cambrers....Un panorama francament molt poc edificants.