Avui, per una sèrie de circumstàncies personals he anat a treballar més tard que de costum i he pogut sentir una estona en Basté a RAC1 a l'hora que sol estar més inspirat (al meu entendre), que és de 8 a 9 del matí.
I ves per on en Jordi Basté ha explicat l'extranya història de l'avi que volia aprendre Kalaallisut per a poder saludar la família del noi groenlandès que es casarà amb la seva neta el maig d'enguany.
El primer a dir, abans de res més és que la història és certa. Aquest señor jubilat, que es diu Pere, va posar una falca a diverses emissores de ràdio per a poder cumplir el seu desig. El que no s'esperava ni de bon tros en Pere és que les trucades que rebria el desbordarien (i també les trucades que van rebre les emissores que varen passar la falca publicitària).
Doncs bé, la gran notícia és que en Pere ha aconseguit el seu objectiu, un noi esquimal afincat a Vic li està fent les clases que necessita per a poder completar el seu somni (la mala notícia però és que el Món ha esdevingut un lloc tan petit, que la màgia de lloc recòndits, idiomas remots o territoris inexplorats forma irreversiblement part d'un passat que mai més no tornarà).
La segona notícia, és la força d'aquest magnífic mitjà de comunicació que és la ràdio, que molts donaven per morta fa ja més de 15 anys i que contràriament als vaticins dels agorers continua tenint una salut de ferro. La notícia va despertar tanta expectació que ha estat aprofitada per una associació de promoció de la ràdio per a utilizar la falca de'n Pere per a promocionar la força i vitalitat de la ràdio.
Que en moments com els que estem vivint passin encara coses com aquesta és una llum d'esperança en tot plegat, en l'ésser humà, en la solidaritat, en el somnis, en la màgia. Ha estat per a mi, sense cap mena de dubte, no només la notícia del dia sino segurament la de la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada