Cristina Puig: un exemple de mala praxi de TVE

Que Cristina Puig és una periodista amb caràcter és cosa sabuda entre els seus companys i en els món dels mitjans de comunicació. Reconec que malgrat que l'he seguit alguna vegada a "59 segundos" i a "El Debat de La Primera"  tampoc és que en ambós programes hagués de fer un paper de gran "profunditat televisiva".

És més, en aquest darrer programa que conduïa ("El Debat..."), no era ni tan sols la directora, sino la conductora, per tant ella moderava un debat on els convidats i el tema eren escollits per la direcció i ella podia estar-hi més o menys d'acord, però en tot cas, la seva capacitat d'influència i de triar els participants era limitada.

La semana passada Televisió Espanyola va anunciar el seu comiat disciplinari sense indemnització ni sense la obertura d'un expedient sancionador -pel que sembla, preceptiu a Televisió Espanyola".

La mateixa periodista explica a tothom que la vulgui escoltar, que, sense solta ni volta, va ser cridada al despatx de Relacions Humanes i allí, un "senyor vingut de Madrid" li va comunicar, malgrat no conèixer-la de res, que estava acomiadada sense donar-li cap explicació, i li va lliurar la carta d'acomiadament disciplinari (i per tant sense dret a indemnització) davant la -primer- sorpresa i després incredulitat de la periodista.

Home, de qüestions relacionades amb conflictes laborals hi entenc una mica, i puc afirmar que el mètode usat per TVE (si és el que descriu la periodista- que em crec-), és no només incorrecte, sino que condemnat a Magistratura a la readmissió, o al pagament d'una indemnització màxima, en cas que la treballadora decideixi recórrer el comiant, cosa que ja ha dit via "twiter" que pensa fer.

Però és clar, aquest és un comiat polític (com tants altres ha fet TVE). La cadena és conscient (tontos no són) que davant Magistratura:

- No podràn acreditar les al·legacions que li han manifestat a la treballadora.

- No han seguit el que estableix l'Estatut del Treballador en matèria d'avisos escrits davant faltes "greus" que supusadament s'haurien d'haver repetit 3 vegades, abans de poder procedir al comiat disciplinari.

Conclusió: a TVE li importa tres bledes acabar pagant un comiat improcedent amb indeminització màxima de 33 dies per any treballat (si la treballadora cobrava el que s'ha publicat, 2.000 Euros al mes, això serà la xocolata del lloro). És un comiat polític i per tant es demostra el que tots sabem de TVE (un Ens tan polititzat com va ser el difunt Canal 9):

- Evident falta de pluralitat (és la política del pensament únic tan clàssica a TVE des que governa el PP -això amb el PSOE passava molt menys-), la qual cosa, en un mitjà que paguem entre tots, és extremadament greu.

- Mala praxi legal (que això en un mitjà públic resulta escandalós).

- Manca de respecte cap al ciutadà informat, que sap que aquest comiat (i tants altres) és una absoluta arbitrarietat.

Que Espanya és una democràcia de molt baixa qualitat es demostra, entre molts d'altres, amb fets com aquest.