El dos mil quinze comença amb activitat desbordada i amb un estat d'incertesa política i econòmica que fa gairebé impossible les prediccions o fins i tot gosar proferir una opinió sobre com poden esdevenir els propers mesos.
En matèria econòmica alguns fets que s'esta produint aquests primers dies de l'any tenen pocs precedents i fan molt difícil albirar cap a on poden anar els trets. Per començar, tant a la zona Euro en general com a Espanya en particular, la inflació serà negativa per primera vegada en anys. No tinc memòria històrica recent d'un fet similar, que hauria de consultar al web de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) i em fa una mica de mandra a aquestes hores de la nit, però el que sí és cert és que no ho recordo des que tinc memòria econòmica.
Fins a noviembre, l'índex interanual d'inflació es situava al -0,4%. L'indicador avançat del desembre, publicat recentment apunta a un índex interanual 2014 (gener a desembre) del -1,1%, la qual cosa vol dir que la deflació s'hauria accelerat al desembre.
És aquesta una dada negativa? Home, en un entorn de creixement econòmic molt positiu la deflació és un element que no sol donar-se però que contribuiría a refledar l'eufòria, en un entorn d'estancament com el que tenir a la zona Euro, és una mala notícia, perquè no deixa de ser altra cosa que un reflex que l'economia no està funcionant a un ritme suficient.
Entre les causes principals hi ha òbviament la caiguda del preu del petroli, per sota dels 48 Euros, però no és l'única. La precarietat laboral, la manca d'expectatives, la manca de crèdit, les incògnites sobre Grècia i les seves properes eleccions presidencials, la política erràtica (o al menys no suficientment clara) del BCE presidit per en Mario Draghi i la millor situació en el cicle econòmic dels Estats Units també tenen la seva quota part de responsabilitat.
Per a contrarrestar-ho, al menys en part, hi ha la major depreciació de l'Euro que s'ha produït als darrers anys, amb una cotització USD/EUR que s'ha devaluat (el dòlar s'ha apreciat) en un 15%. A la pràctica això és bo pels exportadors europeus, que veuren abaratits els seus productes a països d'economia dolaritzada (Amèriques i Àsia), però és dolent pels importadors, que paguen el petroli i les altres matèries primes importades més cares (aquesta és una de les raons per les quals la baixada del preu del cru -en dòlars- no es repercuteix en la mateixa proporció al preu de la gasolina -que paguem en euros-.
Avui parlava amb un proveïdor que afirmava que Goldman Sachs afirma que el Dòlar i l'Euro estaran a la partiat 1 a 1 l'any 2016, la qual cosa seria un petit desastre per l'equilibri mundial, però malhauradament la tendència sembla apuntar aquest camí....
Si a això hi afegim les eleccions a celebrar a Grècia al gener i a Espanya durant tot l'any (plebiscit "massic" - de Mas- inclòs), la dimissió del president de la República Italiana, la dreta tornant a tenir majories al Senat i la Cambra de Representants dels USA, l'Estat Islàmic, les atemptats yihadistes i la precarietat de les estructures polítiques de l'Europa de la Unió, aquí pot passar qualsevol cosa.
L'any no podia començar més mogut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada