He estat dos dies a Copenhagen per motius laborals i per conveniència d'horaris he volat amb la companyia de baix cost Norwegian Airlines des de la T2 (aquesta línea aèria será motiu d'una altra entrada del blog, segurament demà).
Ai las, la T2! Torna a agafar volada. En comparació a fa una parell d'anys, sembla haver ressucitat. Hi torna a haver botigues obertes, punts d'informació amb antipàtics funcionaris amb americana verda que més o menys atenten la clientela, bars, persones amunt i avall,..., sí, sembla una altra terminal. Encara una ombra del que va ser, però al menys en franca recuperació.
Llegia la setmana passada que l'aeroport del Prat ha assolit aquest any 2014 récord absolut amb 35 milions de passatgers. El Prat creix, Madrit-Barajas -concepte, no ciutat- decreix (tot i que continua sent el principal aeroport de l'Estat en nombre de viatgers, gairebé 40 milions l'any 2014). Però ja se sap, com que l'energia no es crea ni es destrueix sinó que tan sols es transforma i el nombre de visitants a Catalunya és més o menys constant (amb una lleugera tendència a l'alça, sí, però més aviat esquifida), si el Prat guarnya passatgers (via baix cost a la Terminal 2, no ens enganyem) vol dir que algun altre aeroport els perd. I quin aeroport els perd? Txan, Txan.....El de Girona-Costa Brava és clar!!! L'aeroport està en caiguda lliure, com el petroli o l'euro, 2 milions de passatgers i baixant. Des d'aquell récord històric de 2008 en que més de 5 milions de passatgers van utilitzar l'aeroport, i a algú se li va acudir pensar, (com, perdonin-me la vulgaritat, "els del totxo", gran estrategues que devien pensar que la festa del ciment duraria tota una vida) que era el moment d'invertir, per fer un pàrking gegant, monstruós, desproporcionat.
Si tingués temps, que no en tinc, m'agradaria tancar-me un parell de dies per analitzar el malbaratament de recursos públics que ha suposat (en Germà Bel ho ratifica):
- Construir una T1 totalment desproporcionada i innecessària (en la dimensió construïda), encara a dia d'avui.
- Deixar la T2 totalment buida durant una bona colla d'any amb instal·lacions en estat d'abandonament però els mateixos costos de manteniment de quan era plena a vessar.
- Invertir en l'aeroport de Girona basant-se en la paraula d'un irlandès (que, perdonin-me el tòpic, no solen ser de fiar), que surt a la revista de l'aerolínia que presideix disfrassat de pallasso i que quan a Barcelona li baixen les taxes se'n va per cames cap allí.
- I la cirera del pastís....gastar-se 100 milions d'euros, 100 milions, a l'aeroport d'Alguaire per portar quatre russos i tres israelians a esquiar a Baqueira Beret (si us plau, que ningú no parli de l'aeroport de Castelló i se'n foti).
El que més m'emprenya no és que no hi hagi ningú a la presó (Manels Nadals i companyia), sino que ni tans sols estan qüestionats, investigats, fiscalitzats,...Tot dintre la més absoluta normalitat.
L'altre dany col·lateral a Girona és el tresllat forçat del mai prou ben ponderat bar de nit "La Luna", on unes senyoretes molt simpàtiques de nacionalitats diverses fan petar la xerrada amb qui les vulgui escoltar. Aquests dies, fent running he anat a petar al Camp de Tir de Girona i he vist que al costat del restaurant "El Cabrit" hi han situat el prostíbul ubicat abans al costat de l'aeroport.
Francament, tot i no saber-ho no crec que es tracti d'una sucursal del bar de Riudellots. Més aviat penso que com que la clientela devia haver seguit la mateixa tendència que la de l'aeroport, han decidit buscar paisatges més concorreguts. Al costat de la Nestlé, La Luna, entre "ristretto i riestretto", segur que gaudirà d'una vida més pròspera, tot alegrant les matinades a alguns dels molts visitats de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada