diumenge, 25 de gener del 2015

Eleccions gregues

A les eleccions gregues d'avui, malgrat el que diguin els profetes de l'apocalipsi, els únics que s'hi juguen molt a les eleccions d'avui són, com no podia ser d'altra forma, els grecs. Per moltes amenaces que des de l'Europa del "seny" se'ls tirin al cim i per molt que la Troika i el Banc Central Europeu adverteixin de tota mena de desastres si Grècia no vota "el que ha de votar", és a dir la Nova Democràcia de Samaràs, els grecs avui votaran canvi.



I ho faran perquè molts grecs han perdut la por (quan s'ha caigut tan avall, ja no es pot caure més), però sobre tot, sobre tot, perquè estan farts de corrupció, de promeses incomplides, d'evasió de capitals, via Xipre i via Alemània, d'emigració de la seva gent jove, de la pèrdua de productivitat més alta de la història moderna des del primer "rescat".



Syriza guanyarà les eleccions gregues, i si la por no guanya adeptes a la darrera corba amb el fantasma de les pensions, la sortida de l'euro i altres disbarats (com va passar a Escòcia), ho farà per majoria absoluta. I això és bo per Grècia, perquè els grecs puguin negociar d'una vegada unes condicions del repagament del deute que sigui viable (avui en dia no ho és).

Grècia suposa un mica menys del 2% del PIB europeu, o sigui que el fet que Grècia estigui dins l'euro o fora és, en termes macroeconòmics, negligible (en terminologia d'auditoria en diríem, "és immaterial").



A més a més Syriza no farà res que els aboqui al precipici, perquè al capdevall no estem parlant de quatre sonats, sino d'una coalicció de partits que lidera un grup de persones amb les idees força clares, i la preparació i el sentit comú suficient.



Grècia ha de recuperar la dignitat perduda, la dignitat que els va arrebassar una classe política corrupta formada per cognoms "il·lustres" (els Karamanlis, els Papandreus, els Simitis, els Venizelos...) que s'anaven repetint i a la que els importava tres pitus que l'endeutament grec per a comprar joguines per a l'exèrcit els anés portant irreversiblement cap a la fallida.


De vegades, l´única solución per tal que t'escoltin és no tenir gaire res a perdre, i em sembla que aquest moment és a punt d'arribar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada