Michael O'Leary, el "pallasso irlandès" que presideix Ryanair (no és un insult, sino que és una de les seves disfresses preferides, amb les que de tant en tant li agrada sortir fotografiat a les pàgines de la seva revista), va qualificar ahir d'"estupidesa" (literal), la taxa mediambiental que la Generalitat pretén impulsar per a les companyies que més contaminen (cosa d'altra banda habitual en molts dels països més civilitzats del món).
Com ja ens té acostumats, O'Leary torna a amenaçar amb "penalitzacions". Afirma que si la taxa entra en vigor (suposaria per a la companyia irlandesa un pagament anual d'uns 500.000 euros), s'hauria de qüestionar les operacions a Catalunya. Aquest és el model que hi ha determinats sectors del país i de l'estat que s'entesten en potenciar. Un model curterminista, d'escàs valor afegit a la llarga i la continuïtat del qual no depèn en absolut de decisions que es prenguin al país.
Ryanair havia de ser la solució de tots els problemes del turisme gironí i per extensió de l'aeroport de Girona. La realitat però és tossuda.
La Generalitat/Diputació continuen pagant una contribució de xantatge (6 milions d'Euros l'any) a la companyia irlandesa i aquesta no garanteix ni tan sols un mínim d'operacions. Així també en sé jo de fer negocis. Des del pic d'activitat de l'any 2008, en que per l'aeroport de Girona van passar 5,5 milions de passatgers, el número d'operacions de Ryanair i de passatgers no ha fet altra cosa que davallar: el 2013 l'activitat va ser la mínima del període de sis anys des de 2008: 2,7 milions de viatgers, és a dir, exactament un 50% menys. Això sí, els pagaments de la Generalitat i la Diputació i les amenaces de Ryanair (i la disminució de vols i destinacions) han continuat.
Més enllà que al senyor Ryanair penso que se li haurien de parar els peus a la que expirin els contractes vigents (si a tots els aeroports d'Europa fessin el mateix, la companyia hauria de canviar d'estratègia per força), el que és veritablement qüestionable és el model de creixement basat en el turisme de baix cost. El complexe "BCN World" del que alguns s'omplen la boca, és un altre exemple patètic de miopia en el que m'alineo plenament amb ICV, ERC i les CUP.
No és una solució a res, només un pegat per generar ocupació de baixa qualitat a curt termini. El model de creixement basat en obrers de la construcció, cambrers, casinos i putes no és el que ens situarà al nivell dels països capdavanters d'Europa, sino més aviat el contrari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada