Clavegueres

Em fascina la profussió d'exemples de democràcia de baixa intensitat que ens ofereix la nostra Espanya. El cas dels 33 jutges favorables a la votació pel dret a decidir (ull! no confondre amb el fet que siguin sobiranistes) és una mostra de com als que manen se'ls escapa la vena autoritària des de les clavegueres de l'administració de l'Estat.

Tots recordem les insinuacions d'aquell homenet que ocupa el càrrec de ministre de l'interior (és a dir, parlem clar, el ministre que controla l'aparell repressiu de l'Estat, a Melilla, a Atocha, a Catalunya,....), en resposta a una pregunta al Congrés (o era al Senat? pel cas tant li fa), sobre la filtració dels noms i cares dels 33 jutges que van aparèixer a les pàgines del sempre ponderat i mai prou ben valorat diari "La Razón".

Fernández Diaz va insinuar -i pot desmentir-ho un milió de vegades, però la seva insinuació era tant clara que qualsevol desmentiment és del tot indigne- que la filtració podia no venir de la policia nacional, ja que "no és aquest l´únic cos policial que té accés a la base de dades del DNI". La pera. Ho diu així i es queda tan ample, en clara alusió al cos de mossos d'esquadra.

Fins i tot després que dos policies interrogats per un jutge afirmin que ells van cedir les imatges "seguint instruccions del seu superior". Això no em sorprén, ja que era d'una palmària evidència que la filtració de DNI a la premsa només podia procedir la la policia nacional.

El que em sorprén és que els polítics menteixin amb tanta naturalitat, i més greu, amb tanta impunitat. Ja va pasar amb el cas de les morts dels inmigrats de Melilla, i ara passa amb aquest cas, i amb tants d'altres.

Si aquest no és un cas de guerra bruta de la pitjor natura, que baixi Déu i ho vegi.