I ara què?

Més enllà de tot el que ja s'ha dit i escrit, del debat al Congres dels Diputats del dimecres hem quedo amb algunes idees:

• D'entrada el "bon to", en paraules del President Mas, i les exquisides formes  amb que els tres diputats catalans van explicar les seves posicions, cadascun des de la seva particular visió, i amb especial èmfasi, la estudiada "candidesa" amb que Rovira va desgranar els seus arguments.
• Les rèpliques dels representants del partits estatals també van estar a l'alçada en quan a to i fermesa, s'estigui o no d'acord amb els argumetns que esgrimeixen. Particularment encertat en la línia argumental, insisteixo, amb independència que s'estigui d'acord o no, va estar el secretari general del PSOE, Pérez-Rubalcaba.
• S'ha dit i s'ha escrit, però l'actitud de la diputada Rosa Díez va ser tan lamentable que fins i tot els seus més acèrrims detractors estan encantats dels seus despropòsits. Va perdre una muntanya de votants potencials del PP. Va parlar, al Parlament, atenció, encara que sigui només per a posar un exemple,...d'ablació de clítoris!!!!!Avui l'Antoni Bassas li recordava unes declaracions que va fer en una entrevista concedida a La Vanguardia el 1999, que no tenen desperdici. http://www.ara.cat/politica/Rosa_Diez-independencia-PSOE-UPyD-democracia-autodeterminacio-presos-ETA_0_1088891398.HTML
• I llavors queda la cosa més important: el fet que tothom, els blancs i els negres, reconèixen que malgrat les formes, totes i tots, tots i totes, reconèixen que la qüestió catalana ha esdevingut un problema que no es pot solucionar només dient NO. Ho escenifiquen, hi insisteixen. La De Cospedal és una veritable artista de la negació de les evidències, però tot és això, escenificació. La campanya electoral de les Europees té prioritat en la prelació d'afers. Els Catalans menstinguts altra vegada, però vull pensar que només és una posposició. Tothom sap que amb la política de l'estruç el problema no es soluciona.
• Hi ha un problema, i dimecres fins i tot el Tato, a Madrid, en va començar a copçar d'una vegada la magnitud.
• Com li va dir l'Unamuno al Millán Astray: "Venceréis pero no convenceréis". Doncs això. El govern del PP sap que no pot combatre amb la negativa i la indiferència amb un col·lectiu, que pot ser de dos milions o de tres, o de tres i mig, que no accepten la seva autoritat ni la seva jurisdicció.El fet que Mas no anés a Madrit (ciutat, no concepte), va ser una brillant idea. No és el sobiranisme de'n Mas, és el sobiranisme del poble de Catalunya.
• La llei de consultes del Parlament de Catalunya será tombada al TC abans d'un mes, per tant no hi haurà referéndum el 9 de noviembre. Això és gairebé segur i tan de bo hagi de retractar-me. Aniré caminant de Girona a Palamós si hi ha consulta el dia 9.
• Hi haurà plebiscitàries el 2015.
• A partir d'aquí, si a les eleccions hi ha una ampla majoria sobiranista, la partida d'escacs es jugarà a, sobre tot, Europa.