Del president Mariano Rajoy, de qui he fet broma en diverses ocasions en aquest blog, en tinc una opinió més aviat formada. Opinió que a més a més ha estat mantinguda més a o menys en el temps de forma constant des que va començar a estar a la palestra política el 1996, quan Aznar el va nomenar ministre d'admistracions publiques.
En la meva opinió Rajoy és un personatge de perfil més aviat baix ("low profile", com ara està tan de moda dir, utilitzant terminologia anglesa), pactista, moderat, tossut (com bon gallec), mediocre, orador més aviat fluix i caracteritzat per la màxima de "deixar que els afers es podreixin o s'arrangin solets, sia per inanició, sia per esgotament). Mai però l'havia considerat una persona poc intel·ligent. Altres virtuts l'hi podia negar, però no pas aquesta.
Aquesta percepció però m'acaba de caure als peus aquest cap de setmana. En Mariano, en el seu -suposo- afany per treure ferro a l'afer sobiranista català acaba de fer una declaració que constitueix un dels més grans despropòsits que mai li he sentit.
Diu l'interfecte -literalment, i sense traducció-: "Somos pueblos, el catalán y el del resto de españoles, que se han mezclado, que tienen la misma sangre". Que el tipus no hagi dimitit després de pronunciar una imbecilitat com aquesta dóna una clara mesura del tarannà i la preparació intel·lectual del personatges que regeixen els destins de l'Estat (ull, amb això no vull dir que a Catalunya es faci gaire millor, però aquesta del "Marianico", és tan grossa que no me'n puc estar).
No pot ser que en Mariano estiguis tan mal assessorat, ni que tingui tanta mala llet per fer recurs a l'etnicisme del sobiranisme Català (o al menys això voldria pensar...).
Si la frase de Rajoy és sincera, vol dir que no ha entès absolutament res del procés Català, i, a aquestes alçades de la pel·lícula, això és absolutament preocupant. No pot ser que Castella no hagi entès res de res després de tant de temps que fa que els neguits dels Catalans s'expresen sense complexos.
El procés Català no té a veure ni amb ètnies, ni amb cognoms, ni amb catalans versus castellans ni res de tot això. Si algú va voler trobar similituds entre el que ha passat a Crimea i el procés Català torna a cometre un greu error d'apreciació. A Crimea, com a tot l'Est d'Europa en general, l'ètnia i/o la religió marca qui són els teus amics i qui els teus enemics. A Crimea hi ha russos, ucrainesos i tàtars, i això marca el que ets, el que sens i el que votes. Sempre seràs un rus a Crimea, mai un "crimeà".
Això a Catalunya, terra de mestissatge, acollida i integració des de fa molts anys, una cosa així ni ha passat mai ni és possible que passi mai. Ningú el vol el nacionamisme etnicista i separador. Tan costa d'entendre? Algú ha donat mostres que això pugui anar per aquesta via? Rotundament no.
Catalunya és terra de mescla de sang, en la que és perfectament possible veure des d'un col·lectiu com "´Súmate", amb membres que s'expresen sense complexes en Castellà, llengua en la que se senten més còmodes parlant, fins a marroquins i guineans que parlen un Català amb accent de la Garrotxa. A Catalunya podem trobar un membre de la CUP, en David Fernández, que parla als seus avis en Castellà. I aquesta és la màgia de Catalunya. Hi ha un grapat, gran, molt gran i creixent, de persones, que se senten bé compartint territori, ideals i aspiracions, i que tenen una il·lusió compartida, un projecte comú. Aquesta força, podrà ser continguda legalment, però no podrà ser ni aturada ni destruïda.
El meu bon amic Joan Pallí publicava l'altre dia al seu Facebook la gigafoto de la Via Catalana en la que ell surt, amb amics i familiars (entre els que em compto), i diu literalment: "el meu granet de sorra per a la història". Ben a prop d'on erem, a Riudellots de la Selva, hi havia persones de raça negra, sudamericans, magrebins. En Mariano, no ho pot entendre. Quina pena tanta incapacitat....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada