Aforats

Les reformes legislatives que s'estàn impulsant des del Ministeri de Justícia no paren de donar-nos "agradables" sorpreses que ens retornen al passat. A un passat, tot s'ha de dir, que ens remet a un temps que molts pensàvem definitivament mort i enterrat.

A tota la ja anunciada cadena de despropòsits legislatius que emanen del Ministeri de Ruiz Gallardón, cal ara sumar-hi l'anunci conegut divendres passat en relació a la modificació del status de la reina Sofia, el príncep Felip i la pricesa Letizia per a nomenar-los formalment aforats, és a dir, persones protegides que, en cas de ser imputats davant tribunals, només poden ser jutjats pel Tribunal Suprem.

El Ministre ho justifica dient que és la correcció d'un error històric. Jo ho veig com una gran passa enrere en la lluita per la igualtat dels ciutadans davant la llei.

Puc estar d'acord en l'aforament de determinades persones en virtud del seu càrrec mentre l'ocupin per una senzilla raó de practicitat. Estic pensant fonamentalment en els membres d'un Govern, sigui estatal o autònom, però no ho portaria gaire més enllà.

I no ho faria per un principi de legislació moral universal que és el de que tots els homes i dones hem de ser iguals davant la llei. Convertir ara tres membres d'una institució desprestigiada a més no poder, que es ridiculitza ella sola moltes vegades (i que a més a més ha tingut una més que sovintejada presència als jutjats darrerament) quan no fa cap falta ni ningú no ho ha demanat, és senzillament un despropòsit, i no pas la correcció de cap greuge.

Al contrari, el que és un greuge és la mateixa existència d'una tan llarga llista d'aforats, començant per diputats i senadors; objectivament no hi ha cap raó que justifiqui una tal condició per a persones que moltes vegades, ho estem veient constantment, no estàn a l'alçada de les circumstàncies.

I llavors hi ha encara qui diu que la justicia és igual per a tothom. Jo hi afegiria "excepte si ets amic del poder".