Manuel Valls

Hi ha moltes coses de França que no puc deixar d'admirar, malgrat que de vegades el jacobinisme francès em pugui treure una mica de polleguera.

Les eleccions municipals franceses del diumenge i la gran patacada del Partit Socialista han tingut moltes conseqüències polítiques al país veí. D'entrada un fenòmen que la classe política hispànica deu trobar extra-terrestre, i és la dimissió en bloc dels membres del govern. A Hispània, no hauria plegat ningú i la justificació hauria estat: "les eleccions municipals no són eleccions generals". Però França, país civilitzat, entén els missatges que la ciutadania passa als polítics i aquests, al menys, intenten respondre el neguit del poble. La democràcia francesa està a anys llum de l'espanyola. És un fet incontestable, agradin o no els francesos.

Però a més a més, França és un país on la meritocràcia està per damunt de qualsevol altra consideració de sexe, raça, procedència geogràfica i fins i tot nacionalitat. A diferència d'altres nacions civilitzades com -posem per cas- Alemània, a França pot succeir que un hongarès de segona generació esdevingui President de la República, senzillament si està preparat i s'ho guanya, amb independència de procedència o filiació. Això és el que permet que dos ciutadans hispànics, no nascuts a França, com l'Anne Hidalgo, filla de gaditans o en Manuel Valls, 51 anys, nascut al barri barceloní d'Horta i nacionalitzat francès als 19 anys, hagi pogut arribar primer a Ministre de l'Interior i des d'ahir a Primer Ministre.

Una societat que agafa els mèrits i el talent per bandera, integrant tots aquells que tenen qualitat per aportar valor al país, amb independència de les moltes ineficiències que el sistema francès pugui generar (entre d'altres el propi sistema de protecció social, totalment excessiu al meu entendre), és una societat que progressa, que s'enriqueix i s'engrandeix.

Aplaudeixo doncs un país i un sistema que és veritablement terra d'acollida i d'oportunitats per a molts que les volen aprofitar. En Manuel Valls (que per cert, parla un Català correctíssim, tot i amagar tant com pot la seva procedència), n'és un claríssim exemple.