Independència judicial

No tinc vocació de taumaturg ni endeví, però dels tres casos en els que el jutge Garzón estava imputat (per fer-ho curt, Gürtel, cobraments de conferències i investigació dels crims del franquisme), hagués apostat triple contra senzill que una vegada l'"establishment" (només una part de l'estament judicial, afortunadament) se l'havia carregat per sempre més en el cas més punyent dels tres en què se'l jutjava -onze anys d'inhabilitació en un jutge de més de cinquanta anys són una condemna definitiva- dels altres dos casos se l'acabaria exculpant, sia per prescripció sia perquè a Villabotijos de Abajo han tret el Sancristugros perquè és la Festa Major.

I això m'omple de profunda preocupació, perquè si tant segur estigués que em tocaria la sisquarantanou, no faria altra cosa que comprar bitllets. O sigui que, parlant amb plata, acabo pensant altra vegada que el senyor Pedro Pacheco, etern ex-alcalde de Jerez, no estava tan allunyat de la realitat. La justícia, com els àrbritres de la Leb Or de bàsket (per cert, fent un incís, el robatori que vaig presenciar divendres passat en el partit que el Girona jugava a casa contra el Lleida va ser de jutjat de guàrdia), aplica el principi de la compensació d'una forma que em sembla força -massa- sistemàtica, perquè al capdevall no cal ser un expert en lleis per a arribar a la trista conclussió que la justícia en aquest món al que vivim (crec que no és un atribut exclussiu de les Espanyes), està molt més polititzada del que seria desitjable.  I el que em sembla pitjor, que s'abusa de les formes, del manual -des d'un punt de vista normatiu- per acabar justificant el defecte de forma, l'exculpació del culpable, la impunitat del poderós.

Que no es jutgi al senyor Millet (això de senyor és un pur formalisme d'estil, perquè aquest delinqüent, de senyor no en té res), o al senyor Montull (idem), o que un jurat popular exculpi al senyor Camps (un altre formalisme), o que el tal Urdangarin, després de 23 hores de declaracions absolutament inacceptables des d'un punt de vista judicial i ètic surti del jutjat sense presó preventiva, o que un tal senyor Matas continui xulejant la justícia en les seves declaracions,  són fets que el ciutadà del carrer no acaba d'entendre. No s'enten el "no passa res en funció de qui siguis". No sóc ningú per arrogar-me el coneixement de l'opinió del ciutadà del carrer, però em sembla que copso el sentir d'una part del pagador d'impostos.

En el cas que veritablement feia mal i posava en evidència a la dreta corrupta i desmuntava la trama Gürtel es van cometre, diu la sentència, tota mena d'abusos de poder i de conculcació de drets fonamentals dels acusats que han acabat condemnant el jutge Garzón. Segur que no va estar del tot correcte en la instrucció del procediment (tot i que bona part dels seus arguments de defensa em semblen força sòlids) però això no detreu que els personatges investigats (a petició de la policia, recordem-ho), són veritables delinqüents, per molt militants del PP que siguin. I pel que fa al senyor Camps, per cert, el Jutge Castro, haurà d'acabar imputant-lo com a derivada del cas "Noos", va quedar retratat en les converses telefòniques enregistrades amb el tal "Bigotes". D'acord que tots som innocents mentre no es demostri el contrari, però la saviesa popular diu "blanco y en botella, leche", doncs això. Leche.