La corrupció és inherent a l'ésser humà, i aquesta és una màxima universal que opera des d'Haiti (un dels Estats més corruptes del planeta segons els índex de corrupció de les Nacions Unides) fins a Suècia (un dels menys). I és intríseca a l'ésser humà perquè ho és la cobdícia, l'afany pel poder o, més aviat, els beneficis que el poder comporta, o el diner fàcil que el poder comporta.
I aquesta es dóna en tots els àmbits de la nostra vida, tant a l'empresa (ja sigui privada o pública) com a les Administracions Públiques. I és en aquest darrer àmbit on el ciutadà de carrer, el que paga impostos i pateix la part més descarnada de la crisi, la considera més cruel quan en té coneixement.
Aquesta setmana que avui acaba ha transcendit que el President de la República Alemanya, Christian Wulff ha presentat la seva dimissió per, diguem-ho de manera políticament correcta, tràfic d'influències. En Romà Paladí, per acceptar favors econòmics com a resultes del càrrec privilegiat que ocupa. Favors tan poc edificants com ara crèdits privats a tipus d'interès zero o vacances pagades per empresaris "amics", i el que és pitjor, la cirera del pastís, haver intentat amagar-ho censurant una informació que pretenia publicar Bilt (i que el final ho va fer). A les nostres terres Sudeuropees aquesta música ens sona molt i molt, i els músics són sobradament coneguts: Juan Antonio Roca (Ajuntament de Marbella), Fèlix Millet, Jordi Muntull, Jesús Gil, Álvaro Pérez "el Bigotes", Francisco Camps, Ricardo Costa, Macià Alavedra, Jaume Matas, Carlos Fabra (Diputació de Castelló), "Bartu" Muñoz (ex-alcalde de Santa Coloma), Maria Victoria Pinilla (ex-alcaldessa de La Muela), Iñaki Urdangarin, i un llarg etcètera que seria pràcticament inacabable. La característica comuna de tots ells (a excepció del Juan Antonio Roca) és que no n'hi ha cap a la presó i que la presumció de culpabilitat (i la percepció per part del ciutadà) és molt alta.
Christian Wulff però, que també volia mirar d'escaquejar-se i per tant, encara que el senyor President no és precisament cap angelet, en conèxer que la Fiscalia de Hannover ha iniciat una investigació per tràfic d'influències, ha presentat la seva dimissió immediata, amb llum, taquígrafs i la seva esposa al costat, aguantant el temporal. En canvi aquí el Senyor Camps, en comptes de morir-se de vergonya per unes gravacions que han reflexat la seva veritable natura de forma implacable i aclaparadora, cel·lebra el 5 a 4 com una victòria a la Champions, i no només no s'avergonyeix sinó que presenta una tesi doctoral -plena de faltes d'ortografia, per cert- un dia abans que canvïin la normativa que li hauria impedit defensar-la. En canvi aquí, el Senyor Macià Alavedra cel·lebra la seva inculpació amb el millor Champagne francès a la seva finca de Calella de Palafrugell. En canvi aquí, no plega ningú, no es penedeix ningú, no dimiteix ningú, no li cau la cara de vergonya a ningú. Sense dubte que el desgavell del sistema judicial espanyol no hi ajuda gaire, però malgrat tot, sóc raonablement pessimista respecte al camí de la regeneració del sistema.
Fins i tot en això el tòpic del "Spain is different" és aplicable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada