Cerco al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la parauleta dels nassos que darrerament està tan en boca de tothom, sobre tot de l'Artur i de l'Alícia. I la seva acepció literal i única és: "Òmnibus: m. [LC] [TRG] Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor" més que res per refermar la meva impressió que els humans ens hem begut l'enteniment fins i tot en la definició i el bateig de les coses. És a dir, em connecto al web de la Generalitat i efectivament es parla, de forma totalment impròpia, és clar, de les 3 lleis òmnibus, totes tres aprovades a dia d'avui. No sé per què caram tenim la mania de no dir les coses pel seu nom, o d'intentar-les camuflar o dir mitges veritats i mitges mentides, instal·lats de forma perpètua en una campanya electoral inacabable on els que manen miren fonameltament de cobrir-se les espatlles i els que esperen manar miren fonamentalment de fotre els que manen.
Diu la Generalitat (textual) que l'objectiu de la norma és simplificar l'Administració, aprimar la legislació i els tràmits burocràtics i afavorir la reactivació econòmica. Fàntàstic com a declaració de principis!
I al final, segurament sí que tot aquest procés de -suposadament- racionalització calia (no hi ha res pitjor que fer lleis per fer lleis, i d'això el Tripartitus en sabia un niu, de fer lleis i posar amigues i amics a cobrar dels diners públics) però després, quan hom va a la lletra petita, les coses acaben essent més o menys com eren.
Ho dic perquè darrerament he tingut l'ocasió de viure-ho en les meves pròpies carns en un procés de solicitud de permisos d'activitat i llicències ambientals. És a dir, he pogut veure una mica la part que té relació amb la "d'aprimar la legislació i els tràmits burocràtics". I al capdevall molta fressa i poca endreça. L'única diferència és que abans, per començar havies d'acreditar una muntanya de coses, si no no podies iniciar, i ara has d'acreditar les mateixes, però a posteriori, és a dir, que, en el límit, la notificació prèvia d'inici d'activitat es pot veure frustrada després d'haver-te gastat un munt de diners. En fi, cada vegada sóc més partidari de tenir un conjunt de regulacions potent però mínim, i que sobre tot, sobre tot, estigui feta amb sentit comú. I en aquest àmbit, puc donar fe que la legislació medioambiental d'aquest país, associada a l'activitat productiva, ha estat i continua essent un magma confús, complexe, poc fonamentat i sobre tot car. O es que algú es pensa que a Alemània o França, que es pot començar una activitat en quatre dies i dos tràmits, tots són uns delinqüents que es pasen el dia contaminant i posant en perill la seguretat i salut dels treballadors?
Però el que em preocupa molt també és allò que pugui tenir a veure amb l'"aprimament" quan aquest es refereix a aspectes fonamentals de país. Encara no hi ha informació disponible (o al menys jo no l'he sabut trobar) sobre la darrerament tan anunciada llei òmnibus de les comunicacions, però en aquest cas el que ha anat transcendint em fa més por que una pedregrada. Si l'Alícia li ha donat suport, malu!! que hagués dit la meva àvia. Aquí, com a tots els àmbit de l'Administració, perquè es gestionen diners de tots, cal qüestionar-s'ho tot i revisar-ho tot, per descomptat, però el que no es pot fer és tocar les essències del país, perquè si perdem això perdem una bona part d'allò que ens fa sentir-nos part del col·lectiu que som i volem seguir essent.
Només el que he sentit sobre la supressió (progressiva, que no sé ben bé què vol dir) de la publicitat a TV3 i Catalunya Ràdio, és una pèssima notícia perquè al capdevall suposa menys ingressos procedents de fora de l'Administració, i per extensió, posar en perill la continuïtat o com a mínim un empobriment de la qualitat d'uns mitjans que fins la data han demostrat ser una potentíssima eina de cohesió social, integració i defensa d'una llengua i una cultura que rep bofetades i amenaces per tots costats. Seria altament lamentable (i perillós) que CiU venés un instrument tan important al PP per un miserable plat de mongetes.
Però en aquest país, hi ha moltes persones, com l'Alícia, que malhauradament no tenen cap problema en defensar les milionades de subvencions del Govern de Madrit (concepte) a l'Instituto Cervantes, però que s'estiren els cabells si la Generalitat subvenciona Òmnium Cultural. Doncs, saps que, Ali? Jo també faré com en Guardiola, avui amb faré soci d'Òmniun Cultural i en faré socis els meus fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada