Aquests darrers dies per raons diverese he hagut de transitar per una carretera per la que feia anys que no passava, la que he batejat com a Nacional II de la vergonya, des de Franciac fins a Palafolls. En una ocasió ho he fet de nit (d'un perill extrem, escandalós i de jutgat de guàrdia m'atreveixo a afegir) i de dia (digne del millor tour per carreteres del Gabó o Burkina Fasso). Sembla surrealista, o tercermundista, o qualsevol "ista" que hom es pugui imaginar, però és una realitat, perillosa, tangible, real; i ningú no és a la presó. La màgia de la democràcia.
L'aparell d'infrastructures del flamant nou govern del PP que presideix la senyora Ana Mato ens diu ara que el pla d'infraestructures 2012-2024 (quan ja serem tots calbs), destinarà 77.000 milions d'Euros en obra pública, entre carreteres, vies fèrries i aeroports. No està encara clar quant de tot aquest manà caurà a Catalunya, però sobre tot, sobre tot, el que queda més fosc és el quan. Perquè la senyora Mato, malgrat ser de Zamora sembla gallega, com el seu predecessor (es sabut per tothom que els gallecs són aquells ciutadans d'una regió del nord de la mare patria que no se sap mai si baixen les escales o les pujen) perquè per dir que el pla s'anirà executant en funció de les disponibilitats pressupostàries no cal ser la Ministra de Foment, el meu fill petit també ho podria dir, amb una mica d'entrenament.
La qüestió aquí és que tenim un tram d'uns quants quilòmetres (uns 30) d'una carretera que pertany a la xarxa de les carreteres de l'Estat (i per tant l'execució i manteniment de les quals pertoca a Madrit -concepte, no ciutat-) en el pitjor dels estats possibles: un desdoblament començat i interromput, amb els perills que la situació comporta donada l'altíssima densitat de trànsit que suporta aquesta via. O sigui, tenim, per posar un exemple, l'autovia de Badajoz a Almendralejo, que deu suportar un trànsit de 30 vehicles per hora on tot lluu com l'or, mentre que aquí, en una de les carreteres més transitades del país (llegeixi's en aquest cas tan Catalunya com Espanya), entre cartells d'obres, línies grogues, canvis de rasant i restes d'obra que recorden un cataclisme nuclear, ens informen que els 1.964 milions que cal destinar per acabar l'obra no sabem exactament quan arribaran a port. Això sí, els alcaldes de la zona afectada s'indignen i es queixen, i prou. Perquè malhauradament, mentre insfraestructures bàsiques del país segueixin depenent de la voluntat i disponibilitat de Madrit, anem arreglats.
Això mateix passa amb la xarxa de rodalies de Renfe, traspassada a la Generalitat sense partides pressupostàries per a afrontar obres urgents de millora. 3 accidents en pocs mesos, i el darrer, el de Mataró, va acabar amb 10 ferits quan podia haver acabat en una tragèdia de proporcions descomunals. I tot això després que la Malena vingués a inaugurar AVES i que el Sr. Víctor Morlán, secretari d'estat d'infrastructures de l'extint govern socialista desplacés el seu despatx a Barcelona durant força mesos per intentar redreçar una situació que se n'anava pel pedregar. Si deu ser greu la cosa que la senyora Ministra ha decidit venir a Barcelona dimarts de la setmana vinent....
En fi, cada dia ho tinc més clar. O ens gestionem les nostres infraestructures nosaltres, o cada vegada anirem més coixos. No sé si això ho arregla el pacte fiscal de l'Artur Mas, o el concert econòmic de dret, però el que es una evidència cada vegada més flagrant és que la cosa no pot seguir així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada