Els amics de les Arts - "Espècies per catalogar"

Els meus dos fills s'esperaven el divuit de febrer, dissabte passat, amb pam de candeletes. Al Media Markt de Girona els 4 membres de la banda "Els amics de les Arts" signaven el seu darrer disc: "Espècies per catalogar". Així doncs, quan vam acabar els seus dos campionats d'escacs vam anar a comprar el disc (preu més que raonable, 13,90 € - a l'Apple Store en val 9,99€, però no té la mística de la caràtula ni les lletres, ni es pot signar, o sigui, que no hi ha color-) i ens vam posar a la cua per a la signatura. Tot i el fred, l'organització va posar estufes fora  i la veritat és que va anar molt de pressa, i en un tres i no res erem dins la carpa, els nens fent-se fotos amb en Joan Enric, en Dani, l'Eduard i en Ferran. Ens van signar el disc i van estar com són, naturals, simpàtics i com si en comptes de signar discos estiguessin fent una copa en un bar, envoltats d'amics.

Anaven preguntant al personal que què semblava el disc, i la veritat és que jo encara no havia sentit més que la cançó "Monsieur Cousteau" que les ràdios van anar repetint des del dia de la sortida pública del disc, i quan li vaig preguntar a la meva dona, "no acaba d'enganxar....no és un Jean-Luc...", em va dir, i de fet vaig pensar que tenia força raó.

Encara que sense una discografia massa ampla, reconec que aquests nois han portat una alenada d'aire fresc al pop català, igual que els Mishima, Mazoni, Manel, Sanjosex, en Roger Mas i tants d'altres. I he comprat tots els seus discos: "Castafiore Cabaret" -aquest es podia descarregar legalment de franc-, "Roulotte Polar", "Bed & Breakfast" i ara aquest darrer. I com que els altres tres discos em van enganxar molt i molt, amb algunes cançons que trobo d'una frescura que les fa màgiques ("Per mar i muntanyes", "L'endocrina", "4-3-3", "V" o "Tren transiberià"....), em feia por que l'èxit del "Bed & Breakfast" no els hagués afectat la creativitat (ha passat moltes vegades, sense anar més lluny em venen al cap els Estopa, ara mateix), i que aquest disc no fos ni carn ni peix. Així que en pujar al cotxe amb els nens el vam posar i vam anar "picant" per les 12 cançons del disc. I en un principi quan més o menys ja havia navegat per tot el disc, vaig tornar a tenir la mateixa sensació, perquè més enllà de "Miracles" (una cançó molt divertida en la que tots els que encara tenim nens una mica petits ens hi hem de sentir identificats) i "L'home que dobla en Bruce Willis" (increïblement senzilla però enganxa des del començament) no em va quedar cap altre tema amb aquell punt que enganxa. Va ser però en escoltar-lo una segona i una tercera vegada quan vaig pensar que estava molt equivocat.

"Espècies per catalogar" és un disc madur, amb lletres molt treballades, uns arrenjaments musicals molt ben fets i que s'adiuen molt bé a les cançons, i algunes peces extraordinàries, que en una primera audició em van passar desapercebudes, però de les que segur se'n parlarà. Hi ha unes quantes perles com ara "Tots els homes d'Escòcia" que et va atrapant conforme avança (vols saber què passa), o "Louisiana o els camps de cotó" on expliquen amb tota naturalitat un cas dels que tots en coneixem algun. En definitiva un molt bon disc, a l'alçada, com a mínim de "Bed & Breakfast", però que té potencial per arribar més lluny.