Fa molts anys que córro mitges distàncies, i ja en fa uns quants que vaig començar a fer mitges maratons amb certa regularitat. Des de 2005 ja en porto unes quantes sota els peus, en concret, 20 amb la que he fet aquest matí a Granollers.
Pels fanàtics de les curses sobre asfalt, aquesta és una mitja marató especial, de fet, és "La mitja marató de Catalunya". Fins aquest matí no ho acabava d'entendre, perquè no havia pogut inscriure-m'hi mai, ja que sempre que ho provava les inscripcions estaven tancades per haver assolit el nombre màxim de participants, tot i fer-ho amb molta antel·lació. Aquest any 2012 (i ja era la tercera edició que ho intentava) tampoc havia estat diferent de les anteriors: quan vaig voler inscriure-m'hi les 10.000 places estaven ja cobertes. Però ves per on vaig tenir un cop de fortuna de la mà del diari Ara i d'una gran causa.
Un corredor que es deia Jordi Vinardell, que era un apassionat de la Mitja de Granollers, va morir l'any passat a l'Hospital de Granollers d'un tumor cerebral i una colla d'amics seus amb el suport i la difussió de l'Ara han aconseguit organitzar un extraordinari memorial per en Jordi, Toti, pels seus amics; entre d'altres iniciatives van posar a la venda 750 places addicionals. Amb la recaptació, els seus amics volen destinar fons a la millora de la unitat de cures pal·liatives de malalts terminals de l'Hospital. És una gran iniciativa, només per això ja pagava la pena apuntar-s'hi; i a més a més córrer per una causa solidària en la que crec plenament encara em motiva més. És també una excel·lent preparació pel gran repte de la Marató de Barcelona del 25 de març.
La cursa d'avui ha pagat molt la pena, i a més m'ha permès entendre per què tothom parla tan bé de la Mitja de Granollers. Ara que l'he fet ho subscric plenament. Hi he participat amb dos amics del Club d'Atletisme de Girona, en Joan i en Josep, i ens ho hem passat molt bé...malgrat els 4º C sota zero que marcava el termòmetre quan hem arribat al Pavelló d'esports de Granollers (per cert, curiosa la seva ubicació al bell mig de la ciutat).
He de confessar que hi ha mitges amb un encant paisatgistic exepcional, la d'Empúries o la d'Olot, per exemple (a aquestes dues no hi fallo mai), però aquesta de Granollers combina un recorregut molt interessant (aquest any n'estrenaven un de nou) fins a La Garriga i tornada, amb una organització que és senzillament un 10, amb majúscules. La profussió de mitjans (mèdics, policials, logístics, organitzatius) és extraordinària. Però el que més m'ha agradat ha estat l'escalf del públic, tant de Granollers (que del kilòmetre 18 al 21 pràcticament et "porten" a l'arribada -m'ha cridat especialment l'atenció una senyora que, amb un megàfon a la mà, no para de fer crits d'ànim fins que passa el darrer corredor-) com el de La Garriga, que t'animen de forma constant com si fóssis un familiar; ha estat francament emocionant.
I al final, un temps més que decent (1:51) i un got de brou calent que resucitava els morts. L'any vinent hi tornarem. Segur.
M'agrada molt el que dius! Soc de granollers i no he corregut mai pero sempre he anat a animar a la gent ,que com tu , la corre,la viu i la disfruta. Sigueu benvinguts, aquest any i tots els proxims!
ResponEliminaLaura
Gràcies Jaume per aquesta descripció tan maca. Sempre sereu benvinguts a Granollers. Una abraçada d'un d'aquest que us anima sense parar a la Pça de la Corona, un punt entre el km 18 i el km 21 que dius tu, i que també s'estima Palamós, on hi estiuejo sovint!
ResponElimina