La política ibèrica, sia espanyola o catalana, ha esdevingut un pou de misèries sense fons on l'única estratègia sembla ser el desprestigi, la humiliació i la destrucció de l'adversari polític. Jo dic públicament que si em pogués fer ciutadà andorrà, ho faria sense dubtar. Com a mínim al Principat, la política és tan minsa, que hi ha poca matèria corruptible.
L'afer Ábalos torna a posar de manifest les més baixes passions de l'ésser humà personificades en una manera de fer política que treu les misèries més execrables de determinades persones que tenen l'oportunitat de saltar-se les normes per lucrar-se personalment (encara que això no sigui en perjudici de les arques públiques).
Avui he sentit l'entrevista (en diferit) que en Jordi Basté de Rac1 li va fer ahir a la nit a l'ex-ministre i ara ja ex-socialista Ábalos i em sembla molt qüestionable com un periodista de la seva solvència i categoria el blanquegi de manera tan descarada invocant el principi de la presumpció d'innocència que el PSOE s'ha passat pel folre (i d'això en Basté en va fer el seu "Davantal de les vuit" d'ahir al matí).
Home Basté, no crec que això vagi de presumpció d'innocència. Això va de principis i de bona gestió de la "Res Publica". Això va de demostrar que cap dels col·laboradors del teu equip, cap de les teves persones de confiança, fa res que et pugui fer enrojolir. Jo personalment estic convençut que en Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys, mai va posar la mà a la caixa, però estic fermament segur que va girar la cara cap a un altre cantó quan la seva senyora (la "mare superiora") i la majoria del seus fills, en particular l'hereu, es lucraven sense vergonya a costa de tràfec d'influències i comissions a dreta i esquerra.
Àbalos ha fet saltar la banca del PSOE perquè Sánchez ha fet bandera de la lluita contra la corrupció durant tots els anys del seu mandat. Va acomiadar el ministre Màximo Huerta primer, i després la ministra de sanitat Carmen Montón, i a punt va estar de saltar el famosíssim astronauta Pedro Duque per un afer de la compra d'un xalet que encara ara fa pudor de socarrim.
És evident que l'extrema dreta de Feijóo, Díaz-Ayuso i Abascal van per ell, i per tant, Sánchez havia de posar immediatament un dic de contenció contra un dels seus principals valedors, amics i col·laboradors durant molts anys, en particular, els anys de l'ostracisme de Sánchez en front els barons del partit.
Ábalos però es fa el suec, es nega a abandonar l'escó i segueix defensant davant tots els mitjans de comunicació que el vulguin escoltar (Rac1 entre d'altres) que ell és innocent. Efectivament, la fiscalia no l'acusa i no està investigat en la causa del caradura i delinqüent (ni tan sols presumpte) Koldo García. El procediment va ser irreprotxable (donada la situació excepcional de l'emergència del Covid, és clar), però ell era responsable de controlar aquell poca-vergonya (com en Pujol de controlar els seus fills o la impresentable de la Díaz-Ayuso el seu comissionista-germà o germà-comissionsta, també de mascaretes, però d'això avui, sembla que ningú de la dreta se'n recorda).
Només hi ha dos escenaris possibles (com en el cas Pujol i Díaz-Ayuso -entre molts d'altres- insisteixo): o ho sabia i per tant és culpable d'encobriment d'un col·laborador estret, o no ho sabia i per tant és culpable de no saber què es feia al seu ministeri.
Sigui com sigui, sembla que el cabdell d'aquest afer es va fen més gran i ja sonen els noms de Francina Armengol i Salvador Illa. Que no sigui que a Pedro Sánchez, tot d'una, la sort el comenci a abandonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada