La sentència coneguda aquesta setmana sobre el més mediàtic cas d'abús sexual que hem viscut els darrers mesos a Catalunya i a Espanya ha deixat un regust agredolç que no ha acabat de deixar satisfet ningú, ni la víctima, ni als defensors de la innocència del futbolista Dani Alves.
El que està clar és que la sentència és d'una claredat inqüestionable i reconfortant: el futbolista -recordem-ho, un personatge mediàtic, ric i poderós, sobre tot si el comparem amb la víctima- ha estat condemnat per violació, i això és, en la meva modesta opinió, un triomf de l'estat de dret, de la deontologia i de la justícia.
Els canvis constants de versió, les mentides i les mitges veritats d'Alves, juntament amb les imatges de les càmeres de seguretat de la discoteca fan que molts, sense haver llegit la sentència, ens pronunciem a favor de la condemna per un acte de violació consumat i provat.
La llei del "només sí és sí" que tanta polseguera i polèmica política va aixecar fa poc temps ara s'ha aplicat amb tot el seu pes. Quatre anys i mig de condemna no és un fet menor (encara que molts critiquin que és massa fluixa). Per molt que l'advocada del futbolista hagi ja anunciat que presentarà recurs i que alguns opinen que Alves sortirà de la presó d'aquí a quatre dies jo penso que això no serà així, i que es passarà una llarga temporada entre reixes (merescudament) a més a més de l'any que ja s'hi ha passat.
D'aquests darrers dies, rellegint tot el que s'ha publicat a premsa i els articles d'opinió, em crida l'atenció el que l'Empar Moliner va publicar el dijous a l'Ara ("Dani Alves, amb xampany, al reservat"), perquè el trobo encertat i brillant, com sempre. Essent objectius, això dels "reservats" de les discoteques i de les anomenades "noies d'imatge" (fins abans d'ahir desconeixia aquest terme) és una mostra de la irracionalitat i del masclisme encara imperant a la nostra societat i no deixa de ser un anacronisme propi de societats poc desenvolupades i gens igualitàries (encara que aquest fenomen es produeix a tot el món mundial...).
Aquests dies, amb amics i companys (i companyes) de feina comentant la sentència del cas, hem estat tots més o menys d'acord en aquella màxima tan nostrada que diu: "si no vols pols, no vagis a l'era".
És evident que les dues "noies d'imatge" que van pujar al reservat on en Dani Alves i els seus col·legues estaven passant-se de voltes amb l'alcohol i -més que probablement- amb la cocaïna, per ballar i per beure amb ells, ja sabien que no anaven pas a missa de dotze i que part de la seva "feina" consistia en deixar-se petonejar i magrejar una mica a canvi del magre salari que els paga la discoteca, de quatre copes de Moët Chandon i potser un parell de ratlles de coca.
No em sembla just que se les criminalitzi per una feina com aquesta. Al capdavall la pseudo-prostitució (humiliant) que suposa aquesta pràctica es fa la majoria de les vegades perquè no hi ha gaire alternatives per a moltes noies que veuen en aquesta "feina" una sortida professional per a guanyar-se la vida.
Tinc pocs dubtes que la "noia d'imatge" va entrar voluntàriament al lavabo del reservat amb aquest canalla anomenat Dani Alves. I tinc també pocs dubtes que al començament la noia va prestar el seu consentiment (aquí rau la clau de tot plegat) en alguna pràctica sexual, sigui un tocament, una masturbació o una fel·lació.
Però també tinc pocs (o més aviat cap) dubte que la cosa va pujar de to i que l'Alves, ebri i encocat, i molt probablement violent, va voler anar més enllà del que la noia volia consentir. I com a conseqüència d'això la noia va sortir del lavabo totalment descomposta i plorant, com mostren les càmeres de la discoteca.
Allò va ser una violació en tota regla, i en aquest sentit, s'ha fet justícia. Ara bé, tan de bo no existissin ni els reservats de les discoteques ni les "noies d'imatge"....Quantes violacions com la que s'acaba de jutjar no hauran estat silenciades....?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada