Mentre la dreta reaccionària -i cada cop menys democràtica, en el sentit de visió més unidimensional (o estàs amb mi o contra mi)-, amparada pels Borbons (aquesta elit no escollida en cap elecció, ni democràtica ni amanyada, que ha demostrat una gran capacitat per defensar el status quo i acceptar la corrupció com a part del seu "modus vivendi") no para de defensar la independència de la justícia i de criticar qualsevol comentari en contra de determinats jutges (atenció, no de l'estament judicial), hem hagut d'assistir avui a un acte insòlit de defensa de la democràcia.
Democràcia en majúscula, és a dir, defensa de la llibertat d'expressió. En un país de la Unió Europea, en ple Segle XXI...
Feia molt de temps que no succeïa quelcom de semblant, i per tant té una transcedència fora de l'habitual.
Un acte promogut per Òmnium Cultural (segurament ja al punt de mira dels jutges unionistes i esbiaixats tipus Aguirre, García-Castellón, Llarena o d'altres mòmies similars, com a entitat terrorista o pseudo-terrorista) ha aplegat avui a Barcelona més de dues-centes persones, totes elles públiques i del món de la cultura o del periodisme, per a defensar que "protestar no és terrorisme". On ens hem de veure...Em recorda a mi l'any 1977, amb onze anys, amb enganxines a la carpeta que deien "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia"....Reculem a marxes forçades. És l'herència de Steve Bannon, del Trumpisme, de l'extrema dreta que s'ha apropiat d'una part de la judicatura (no només a Espanya, als Estats Units, també).
Els jutges d'extrema dreta ja no s'amaguen. Ja no els cal. Tot per la unitat de la mare pàtria. Se saben poderosos. Emparats per una monarquia corrupta i una extrema dreta que ja no té cap vergonya amb mentir descaradament. Fan com Donald Trump en queixar-se de la justícia als Estats Units (perquè el volen jutjar a ell) o a Putin, que ja sense cap mena de vergonya executa els seus enemics sense posar-se ni tan sols vermell, ja sigui l'opositor Navalni o el pilot d'helicòpter Kuzminov, que havia desertat i vivia amb una altra entitat al País Valencià, i que va ser executat pels serveis secrets russos a Alacant, naturalment, amb total impunitat.
Gent de procedència diversa i idees molt diferents, molts dels quals -i això els honora- gens "sospitosos" de ser "indepes", com Carlos Bardem, Andreu Buenafuente o Jordi Évole.
El que s'està qüestionant aquí directament és la llibertat d'expressió. Els que s'omplen la boca de la meravellosa "transición que nos dimos entre todos" han endegat un procés d'involució que només reconeix els drets i els principis d'una part de la població (la que defensa els seus interessos). La consigna és ja, novament, sense cap mena de rubor per part d'ells, criminalitzar els drets fonamentals, i en particular el de la protesta. És tan absurd dir que Tsumani Democràtic és una organització terrorista, o dir que Puigdemont és un terrorista (amb qui els meus lectors saben que no combrego gens) com titllar també de terroristes els que es van manifestar davant la seu del PSOE a Ferran i van cremar un ninot de Pedro Sánchez...On és la ceguesa i la imparcialitat de la justícia?
Que trist és que aquestes alçades de la pel·lícula els fets ens portin cada vegada més a un escenari molt semblant al de l'Espanya de 1936.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada