Sé molt poc d'aquesta cantant nord-americana, més enllà del que publiquen els mitjans, que òbviament certifica que és una gran estrella, no només als Estats Units sinó al món sencer. De fet, llegeixo que ha col.locat més cançons al número 1 de la Billboard dels Estats Units que cap altra dona a la història, un total de 12, un més que la, també gran, Barbara Streisand.
Aquesta cantant i productora musical és tan important als Estats Units que bona part del país està pendent del que fa i del que deixa de fer. I des que Swift surt amb el jugador de futbol americà Travis Kelce encara més (el futbol americà és tan popular als Estats Units que la final de la Superbowl és l'esdeveniment que té més seguidors a televisió al país; de fet, la final de la Superbowl de l'any 2023, segons el panell Nilsen, va ser vista per 115,1 milions de persones, és a dir, més o menys, un de cada tres nord-americans). És la història d'amor de moda als Estats Units.
La relació desperta passions de tota mena, fins i tot polítiques, com després explicaré. Tantes passions que aquests dies literalment, mig país està amb l'ai al cor, cosa que resulta una vegada més en la demostració empírica d'aquella dita tan nostrada que jo cada vegada utilitzo més, vist el panorama: "qui feina no té, el gat pentina".
El motiu de tanta ansietat mediàtica i a les xarxes socials és que el seu xicot, el tal Kelce, juga al Kansas City, equip de futbol que ha arribat a la final de la Superbowl per segona vegada consecutiva. El partit, que Kansas jugarà contra els Sant Francisco 49ers. a Las Vegas, s'esdevindrà el proper diumenge 11 de febrer. Però, ai las! la Taylor, a resultes de la seva gira mundial "The Eras Tour" té quatre concerts consecutius a Tokio, del 7 al 10 de febrer, aquest darrer, el dia abans de la final de la Superbowl.
Tothom està preocupat per si la Swift podrà arribar a temps per a presenciar la final on hi juga el seu promès...(la Mafalda d'en Quino es posaria un mocador al cap...). Els mitjans fan aritmètica elemental per a comptar si la Swift arribarà o no. Sembla però, després d'un parell de dies d'encès debat, que la resposta és positiva i Amèrica respira més tranquila. La Swift sortirà de l'estadi de Tokyo immediatament després del concert en un jet privat el diumenge a les 23 hores del 10 de febrer a Tokyo, les 6 del matí a Las Vegas, pel que sembla que podrà creuar el Pacífic a temps per arribar a presenciar el que se suposa serà la victòria de l'equip del seu xicot. Fantàstica història d'amor amb final, suposadament, feliç.
Però no acaben aquí les tribulacions dels Estats Units (com a mínim de mig país) amb la benvolguda Taylor Swift. És conegut als USA que la NFL (National Football League), la del futbol americà, vaja, és una institució més aviat molt conservadora (la dels cowboys, la de l'Amèrica pels americans...), molt pro-Trump, anti-vacunes al seu dia, amb un component de misogínia força notori, amb una història recent solcada per casos d'abusos sexuals.
I aquí és un rau el problema. Tot i que la Swift no sol parlar de política, el 2018 va donar suport a dos senadors demòcrates a Tennessee i el 2020 va donar suport a Joe Biden. Això, en una persona molt popular (279 milions de seguidors a Instagram), que es queixa del racisme sistemàtic del seu país, que defensa el col·lectiu LGTBI i que irromp en força en el món del futbol americà (tradicionalment molt conservador).
La cosa està tan calenta que els Trumpistes més recalcitrants, els defensors del MAGA (acrònim que vol dir Make America Great Again) que va popularitzar l'ex-president a les darreres eleccions presidencials, comencen a veure la relació entre Kelce i Swift una conspiració del Departament d'Estat i de la CIA per a aconseguir canviar el vot dels tradicionals votants conservadors, que són, en la seva immensa majoria, votants republicans. Fins i tot una piulada de Donald Trump reflexa la inquietud pel perill que pot representar Taylor Swift pels interessos republicans, va escriure: "Let's say that I like Taylor's music about 24 percent less now, OK?" (obviament, sabedor de la popularitat de la cantant tampoc no es pot demostrar obertament en contra de la cantant perquè això, de ben segur que li restaria vots).
Ja seria bo que al final, fos la Taylor Swift qui decantés la balança de les presidencials cap al Partit Demòcrata...Si així fóra, prometo fer-me seguidor incondicional de la cantant a Instagram i YouTube, i fins i tot, comprar algun dels seus discs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada