La feina dels pagesos

Dedicat al meu cosí germà, ex-pagès

Ahir, El Periódico de Catalunya explicava que els pagesos dediquen un 20% de la seva jornada laboral a omplir paperassa que els reclama la burrocràcia de la Generalitat de Catalunya, una màquina que en moltes ocasions s'autoalimenta i s'autojustifica, sense que tota aquesta tasca administrativa acabi redundant ni en una major seguretat alimentària ni en un benefici pel contribuent. 

Vinc de família de pagesos per part de mare, i puc donar-ne fe de forma absoluta. Un cosí germà meu, que té titulació universitària superior però que després d'uns anys d'exercir a Barcelona com a professor de secundària, ha treballat gairebé tota la seva vida professional de pagès, a les finques de la família, m'ho explicava fa un parell d'anys: registre de consum d'aigua, registre de productes fitosanitaris, registres relacionats amb l'agricultura ecològica, balanços de masses, entrades i sortides,...burrocràcia de difícil comprensió com escrivia abans.

I de fet, el meu cosí, encara jove, que ha dedicat anys, inversió i estudis a millorar la qualitat dels seus cultius i dels productes que porta al mercat, molt preparat per a fer la feina que ha fet durant molts anys, ha pres la decisió, als últims anys de la seva carrera professional, de tornar al món de l'ensenyament.

És una decisió que estic segur que haurà estat molt dura per ell (no n'hem parlat en profunditat encara, però no em costa gens fer-me'n a la idea), però que l'entenc perfectament i que qualsevol persona amb dos dits de seny pot entendre.

A la duresa intrínseca de la vida dels pagesos (la feina del camp no entén ni de caps de setmana ni de vacances pagades ni, per descomptat, de 14 pagues de salari garantit) cal afegir-hi els estralls que el canvi climàtic està provocant (canvis de cicles estacionals, assecament de pous i capes freàtiques, manca de pluja, salinització de sòls, fenòmens meteorològics extrems, augment de les temperatures,...) i per acabar-ho d'adobar, la creixent llosa que suposen les exigències de la burocràcia del Govern de Catalunya.

En un dels cartells de les protestes d'aquests dies -que he vist per internet perquè he estat de viatge als Estats Units- hi deia: "Sense pagesos no hi haurà cervesa". I té raó, però no només això. No hi haurà verdures, ni llegums, ni cereal, ni carn, ni res de res. 

I veient els moviments que, encapçalats per Alemanya i França s'han acabat escampant per tota Europa com taca d'oli, el fenòmen no només és local, sinó que és global (la nostra vida està ja globalitzada en la majoria del que ens envolta) i els pagesos semblen la darrera baula de la cadena, que han de competir contra la competència deslleial de productes agrícoles de tercers països sense ni un mínim de les garanties fitosanitàries que s'exigeixen a la Unió Europea (per exemple la verdura i la fruita que ve del Marroc, sense anar més lluny), contra l'administració (que en comptes d'ajudar-los ha esdevingut un enemic), contra la cadena de distribució (on hauria d'intervenir l'administració i justament és on no ho fa) que permet que els pagesos cobrin sous de misèria mentre els que s'enriqueixen són els intermediaris i les grans cadenes de supermercats (només cal fer un simple exercici de traçabilitat del preu d'un préssec en origen i el cost al supermercat...).

Com més gran em faig més desencantat estic de com funciona aquest planeta en el que ens ha tocat viure.

Només un apunt final: l'única cosa amb la que no estic gens d'acord és amb que em tallin carreteres, ni pagesos, ni processistes ni collonaires. Jo també sóc un treballador. I em toca immensament la moral (m'he contingut, estimats lectors) que em putegin com si jo fos el culpable dels mals dels altres. Que bloquegin Sant Jaume, Moncloa, Zarzuela, i la Rue de la Loi, a Brussel·les, però si us plau, no emprenyeu a qui no toca.