Ahir sopant amb uns amics a Barcelona vam parlar, entre moltes altres coses, del discurs del Borbó de la Nit de Nadal. Un dels comentaris que va sorgir a la conversa va ser el fet que aquest discurs cada vegada interessa menys gent (cosa que succeeix de forma anàloga amb en discurs de Sant Esteve del president de la Generalitat, Pere Aragonès -avorrit, previsible, insubstancial-).
Efectivament, segons dades de Kantar Media, el discurs del rei el van seguir una mitja de 6 milions d'espectadors (la qual cosa no es cap mèrit si es té en compte que el van emetre un total de 30 canals de televisió) però el que és més rellevant és que es tracta del segons menys vist des que es registren les dades d'audiència (1922) i perd més de 600.000 espectadors en relació al discurs de 2022. A Catalunya i al País Basc va ser, naturalment, els llocs on menys es va seguir el Borbó. El corol·lari és que el que hagi de dir el rei cada vegada interessa menys.
Jo, malgrat tot, vaig seguir defensant l'interès antropològic d'aquest costum anacrònic que obliga cada any per aquestes dades a una institució caduca i obsoleta a "pontificar" sobre les virtuts de l'exemplaritat i que només té sentit per a una certa casta de privilegiats que s'erigeixen en els defensors d'un determinat model de pensament únic i d'una única manera d'entendre la "pàtria" i les institucions. És el seu concepte de democràcia, l'únic que defensa la (seva visió de la) convivència tal com ells l'entenen.
La meva amiga em deia que cal reconèixer però una gran contribució dels Borbons: ens han donat moltes hores de distracció i els ho hem d'agrair. Afirmava, amb tota la raó del món i molt bon criteri, que amb una monarquia d'"Àustries" la cosa no hagués estat el mateix.
Efectivament, perles com totes les que ens ha regalat durant molts anys el "Emérito" no tenen desperdici, des del "Lo siento mucho", al "Por qué no te callas", passant per una corrupció i evasió fiscal sistemàtiques, caceres d'ossos i elefants i la cançó de l'enfadós de les amants i cortesanes, dues de les més famoses de les quals, la Corina Larsen i la Bárbara Rey ens han regalat moltíssimes hores d'entreteniment (malauradament no gratuït, però si més no, molt genuí) per no parlar de les dues perles filles de l'Elena de Borbón, Victoria Federica i Froilán de Marichalar y Borbón.
El rei que pren part -conculcant la neutralitat que se li suposa a la institució (la va trencar el 3 d'octubre de 2017 de forma vergonyant i ho ha tornat a fer recentment en la investidura de Pedro Sánchez, en un post que jo hagués titulat "Si les mirades matessin...")- també ens comença a regalar algunes perles molt vallinclanianes, com ara les que comença a protagonitzar la seva esposa de sang plebea, Letizia Ortiz.
Avui metre feia un cafè m'he entretingut una bona estona amb el sainet de les anades i vingudes a Twitter (actualment X) de les (suposades) aventures extra-conjugals de la reina de les Espanyes amb el seu ex-cunyat Jaime del Burgo explicades de forma molt novel·lesca per part de "Lecturas" (confesso que feia molts anys que no llegia res d'aquesta revista però avui he passat una estona molt molt divertida). Només cal posar al navegador de Google "Letizia Jaime del Burgo" i apareixen 7,58 milions d'entrades en 0,29 segons. Fascinant.
La cosa és tan kafkiana que ahir "El Nacional" publicava que Del Burgo, com Bárbara Rey (que va acabar cobrant suposadament una "pasta" dels fons reservats de l'estat -diuen, diuen, diuen-) va gravar en vídeo les seves relacions de llit amb la reina. Molt difícil de creure tota aquesta pantomima però cal reconèixer que ha aixecat polseguera no només a les xarxes sinó també a la premsa més "seriosa".
Veurem quin recorregut té tot plegat -segurament molt poc-, però que el dia dels Sants Innocents vagi tan ple d'aquesta notícia ens augura, si més no que, com deia ahir la meva amiga, tenim "entreteniment borbònic" assegurat per una temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada