En aquestes èpoques, any rere any, sense que es pugui fer gaire res per evitar-ho, als diaris, a les teles, a les ràdios i a les xarxes, s'acaba fent balanços de tota mena, com per exemple, el que farà el Borbó aquesta nit en el seu avorrit i gris discurs de Nadal, un dejà-vu en el que dirà un any més que, units i amb diàleg ens en sortim més bé.
Això em ve a la memòria perquè en algun diari he llegit allò de les pel·lícules i sèries de l'any i de les nostres vides. I l'articulista, d'una edat semblant a la meva, parlava de l'impacte que la sèrie "Friends" havia causat a la seva vida, arrel també de noves dades sobre la recent mort d'un dels seus protagonistes, Matthew Perry. La sèrie, que va durar 10 temporades i de la que se'n van rodar més de 240 episodis, ha estat aclamada per la crítica i ha rebut la consideració per part de Hollywood Reporter com la millor comèdia de la història.
Doncs he de reconèixer que no n'he vist ni un sol capítol. Dec ser un tipus estrany perquè molts dels meus col·legues i amics van seguir la sèrie. Quan a finals d'octubre es va morir l'actor Matthew Perry, a alguns grups de WhatsApp dels que faig part, semblava com si la notícia d'aquella mort hagués causat un impacte quasi generacional. Hi havia molta gent en estat de xoc. I jo no sabia de què m'estaven parlant. Òbviament vaig documentar-me, per a concloure que no n'hi ha per tant. Mai em va interessar i continua sense fer-ho.
Però el mateix em passa amb altres sèries i pel·lícules de culte. Per exemple, no he vist ni un sol episodi de "Joc de Trons", ni el capítol que es va gravar parcialment a Girona, cosa que alguns dels meus amics consideren gairebé un sacrilegi.
Com tampoc no he vist cap de les pel·lícules de la trilogia de "El senyor dels anells" o cap dels films de la multi aclamada "Harry Potter". Ni una sola de les 8 pel·lícules. Tot i reconèixer el mèrit de la seva autora, Jane Katherine Rowling, que va passar de no poder pagar el lloguer del seu apartament a Londres a esdevenir multimil·lionària.
El curiós del cas és que tampoc en sento cap ganes, ni al moment en que tothom en parlava, ni més tard, vist amb perspectiva.
N'hi ha moltes altres de les anomenades "sèries de culte" que ni he vist ni veuré i no em fa cap vergonya dir-ho: "Peaky Blinders", "L'escurçó negre", "Breaking Bad" (algú em va dir que aquesta en concret s'hauria de veure a la universitat de forma obligatòria)...
Però si n'hi ha una que segur segur que no veuré, encara que m'arrosseguin fins a les portes del cine, és la pel·lícula "Barbie", la més taquillera de l'any 2023 i una de les més taquilleres de la història. Posats a veure pelis "mainstream", em quedo, de llarg amb "Oppenheimer" (aquesta no només em va agradar, sinó que em va plaure tant, que ja l'he vist tres vegades).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada