Ara que s'acaben de conèixer les classificacions d'una gran majoria de seleccions pel mundial de futbol de Qatar d'aquest any 2022 crec que és el tot rellevant recordar les irregularitats i la vergonya que suposa l'adjudicació de l'organització d'un mundial de futbol a un país -per anomenar-lo d'alguna manera- on el respecte als drets humans és més que qüestionable.
Posem l'afer en context. Qatar és una monarquia absolutista (tipus medieval, perquè ens entenguem) que va obtenir la independència del Regne Unit l'any 1971. Amb el descobriment de grans bosses de petroli, però sobre tot, gas natural al seu subsol, el país es va transformar en pocs anys. Doha ha passat de ser un poblat de cases de fang a principis del segle XX a una gran capital mundial a finals de segle.
Però la seva ubicació al Golf Pèrsic no el fa el país ideal per a la celebració d'un mundial de futbol (país on la temperatura mitja el mes de novembre és de 26 graus centígrades!!). L'adjudicació de la seu a Qatar al 2010 fa una pudor de resclosit i corrupció que no es pot aguantar. Tots recordem la detenció de l'ex futbolista Michel Platini, aleshores membre de la Federació Internacional de futbol acusat de corrupció en l'adjudicació de la seu. Aleshores hi va haver rumors de maletins, de sopars amb membres de l'Emirat i de la FIFA al Palau de Matignon, a Paris, amb la participació del mateix Nicolas Sarkozi...
Però quan es tracta de molts diners i sobre tot si aquests diners, bruts, tacats, impliquen altes esferes de poder (a la Península Ibèrica d'això en sabem un niu...) acaba no passant res de res de res. Exemples, a dotzenes: Joan Carles Primer, Luís Bárcenas, Jordi Pujol, Franciso Correa, Macià Alavedra, Francisco Camps el dels vestits, Rita Barberà, i tants i tants altres...
La realitat és que l'adjudicació va ser ferma, no qüestionada per cap dels estaments de la FIFA (increïble però cert) i Qatar va continuar important mà d'obra en regim de semi esclavatge (o directament esclavatge, fonamentalment del Nepal).
Qatar és un emirat que té una població d'uns 2.650.000 habitants, dels quals qatarís, qatarís, uns 550.000 mil. Com Andorra però en proporcions augmentades, vaja.
Òbviament, els treballadors immigrants són els que han construït tota la infrastructura del mundial de futbol , en condicions infrahumanes de treball amb temperatures insuportables, sense que cap estament internacional s'hagi pronunciat de forma oficial. És el que té tenir petroli i gas.
Un informe molt recent del diari britànic "The Independent" denuncia i revela aquesta situació. Al Golf Pèrsic moren cada any uns 10.000 treballadors del Sudest Assiàtic. D'aquestes morts, la meitat són per circumstàncies no explicades oficialment. Treball en condicions extremes, retirada de passaports, reducció dels temps de descans i retard en pagament de les nòmines. L'informe és demolidor, però al benestant món occidental només sembla preocupar-nos la Guerra d'Ucraïna.
Realitats com la de Qatar o la Guerra del Iemen, on es cometen habitualment atrociatats i violacions dels drets humans com les que acabem de conèixer aquests darrers dies a Ucraïna, o bé ens agafen massa lluny o bé afecten a éssers humans que tenen un color de pell massa diferent a la dels europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada