Diumenge 10 d'abril es celebra la primera volta de les eleccions presidencials franceses. I no és que tingui ganes de ser ocell de mal averany, però les enquestes i les perspectives de vot, al menys a la primera volta (la segona es celebrarà entre els dos canditats que hagin tingut més vots a la primera el diumenge 24 d'abril) apunten a una perillosíssima pujada de l'extrema dreta de Marine Lepen.
Segons el sondeig que va publicar el diari "Le Monde" ahir, les expectatives de vot a la primera volta són del 26,5% per a Emmanuel Macron i del 21,5% per a Marine Lepen. Però si a aquest 21,5% hi suméssim els vots de l'altra estrella de l'ultradretra francesa, Éric Zemmour (estrella emergent fins fa no gaire que ha anat baixant als sondejos conforme avançava la campanya), aquest aportaria a la primera volta un altre 10% dels vots, estaríem parlant de 31,5% versus 26,5%.
Donat el sistema electoral francés per a les eleccions presidencials, la suma que acabo de fer no és metodològicament gens correcta, perquè és evident que molts votants decideixen el seu vot a la segona volta en funció dels resultats de la primera més que per les seves preferències polítiques. És a dir, segurament una victòria molt ajustada de Macron versus Marine Lepen a la primera volta de les eleccions, comportaria un "vot útil" de molts francesos gens simpatitzants amb Macron i decantarien el seu vot cap a ell perquè malgrat que no els pugui agradar en Macron, detesten encara més l'extrema dreta.
Però tothom dóna per sentat, més enllà de les enquestes electorals, que els dos canditats que s'enfrontaran el diumenge 24 d'abril per a la presidència de França són Emmanuel Macron i Marine Lepen, com ja va passar fa set anys. Aleshores, maig de 2017, a la segona volta, Macron va guanyar Lepen per una espectacular diferència de vots: 66,10% a 33,90%,
Però la veritat és que els sondejos de la segona volta de les actuals eleccions situen un escenari molt més complicat i ajustat que fa tres anys: 58% a 42%.
Al final la lògica s'hauria d'imposar i Macron hauria de ser reelegit com a president de França (és l'escenari més probable, més plausible i més desitjable), però què passaria si la Marine Lepen tingués la capacitat, en una setmana, d'aglutinar en la seva candidatura tot el vot de protesta i el vot antisistema? Que llavors indubtablement guanyaria Marine Lepen, i si aisò succeís, calcem-nos tots perquè el que veuríem a continuació no tindria comparació possible amb el que hem viscut políticament fins ara.
Si això succeís, seria una veritable derrota de l'estat de dret i de molts ciutadans europeus, entre el que òbviament, m'incloc. Només de pensar, encara que sigui per un moment, el desastre conceptual que suposaria que la democràcia francesa, bressol de l'Europa de les llibertats i dels drets humans caigués a les mans del populisme de l'extrema dreta, em fa venir calfrets.
No em sembla ni tan sols concebible que el nostre país veí, amb una relació comercial, cultural, política i dels seus ciutadans tan propera, pogués esdevenir el més gran país d'Europa amb una força d'extrema dreta tan poderosa. No es pot ni tan sols predir el que podria venir a continuació. Només a títol de recordatori, Adolf Hitler va ser escollit en unes eleccions democràtiques l'any 1933.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada