La segona volta de les eleccions presidencials franceses és un camp d'experimentació (un camp de mines per a Emmanual Macron, de fet) en el que es juga un partit transcendental per a la democràcia europea. Democràcia o autocràcia, així de simple, així de cru.
Avui, els respectius equips de campanya estan pactant els darrers detalls del debat televisat que demà 20 d'abril, les dues cadenes franceses TF1 i France 2 emetran simultàniament i en directe entre els dos candidats a la presidència de França pels propers 5 anys. Sense públic i amb un pacte fins i tot sobre la temperatura del plató, que finalment han acordat a 19 graus.
No deixa de ser un reflex d'una nova realitat política el fet que una extrema dreta més cosmèticament moderada (Marine Le Pen va canviar el nom del partit, Front Nacional, fundat pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, un partit obertament racista, xenòfob, defensor de Pétain -militar francès que va col·laborar amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial-, per un altre, Rassemblement National, que intenta semblar un partit més en línia amb els temps que corren) intenti semblar europea i civilitzada, però que en el fons, no ha perdut gaire del seu caràcter fundacional.
Gran comunicadora i ben assessorada per un equip que ha tastat les mels de l'escola de Steve Bannon (l'assessor de la majoria de partits d'extrema dreta d'Europa, incloent-hi Vox) ha centrat l'èxit de la seva campanya en missatges populistes ben dirigits, com ara "15 dies per a salvar França" o "El 24 d'abril es juga el destí de França". Segurament el seu punt més feble és la seva "admiració" per la Rússia de Putin, i el que li pot acabar passant la factura final.
Marine Le Pen ha tret un gran rendiment en vots a les zones més devastades econòmicament de França (antigues regions industrials amb actualment un gran percentatge d'atur) i juga amb el missatge fàcil del que els votants desencantats de la política tradicional volen sentir: abaixar l'edat de jubilació fins als 62 anys, abaixar els impostos, buscar el racolzament dels agricultors, aturar la immigració....Dir el que la gent que no es creu els polítics tradicionals vol sentir (el mateix que explota Salvini, Orban o Abascal). Només citaré les 10 primeres mesures del seu programa general, per l'ordre en què apareixen al seu lloc web, per entendre una mica més el percal d'aquesta candidatura (sintetitzades, per economia d'espai):
1. Frenar l'immigració "incontrolada".
2. Eradicar les ideologies islamistes.
3. Fer de la seguretat una prioritat, pertot arreu i per a tots.
4. Baixar l'IVA del 20% al 5,5% per productes energètics.
5. Permetre a les empreses incrementar salaris un 10% exonerant l'increment de cotitzacions socials.
6. Renacionalitzar les autopistes per a abaixar els peatges un 15%.
7. Estimular els projectes dels joves i el seu ingrés a la vida activa.
8. Sostenir les famílies franceses.
9. Garantir a la gent gran una jubilació digna i serena.
10. Assegurar els drets dels compatriotes (literal) en situació de disminució física o psíquica.
Mesures fàcils de dir i molt difícils d'implementar sense generar situacions socials i econòmiques insostenibles. Extrema dreta disfressada en estat pur: estat policial (restricció clara i greu de llibertats individuals a les mesures 1 a 3) i estat social amb promeses insostenibles (mesures 4 a 10).
Desitjo de tot cor que Le Pen perdi les eleccions de diumenge vinent perquè seria el començament del final de l'Europa de democràcia i prosperitat que hem conegut a les darreres dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada