El perill de la segona volta a les eleccions presidencials franceses

El resultat de la primera volta de les eleccions presidencials franceses no difereix de forma substancial del que vaticinaven les enquestes, afortunadament per a la vella Europa. Tant Macron (a qui se li atribuïa un 26,5% de vot) com a Le Pen (amb una estimació de vot del 21,5%) han superat les expectatives. 

Font: Diari Ara

Aquesta és, al capdevall, la més destacada i millor notícia d'ahir a la nit. Un resultat en el que Le Pen hagués superat Macron podria haver estat el preludi d'un desastre a la segona volta d'aquí a 15 dies.

Amb això no crec que es pugui afirmar que Macron és el guanyador de les presidencials franceses de 2022, però els vents li són favorables, especialment considerant que el tercer candidat amb més possibilitats, Jean-Luc Mélenchon (també d'origen espanyol, com l'alcaldessa de Paris, Anne Hidalgo) ja ha demanat als que l'han votat que no votin per Marine Le Pen.

Malgrat la previsible victòria final d'Emmanuel Macron, aquesta primera volta porta també d'altres reflexions interessants:

• Els partits que van configurar la política francesa dels darrers 75 anys han pràcticament desaparegut del tauler de joc, i tot plegat en menys de 10 anys. Macron va ser el primer en qüestionar el vot als partits tradicionals (el Republicà, de dreta moderada i el Socialista, d'esquerra moderada) creant un partit de caire personalista.
• Efectivament, Macron, un antic socialista, ha esdevingut president de la República Francesa, una de les majors, més antigues i més consolidades democràcies del Planeta amb un partit creat fa només 6 anys (2016). Tot és efímer avui dia, i en política encara més (que li preguntin sino a Pablo Casado).
• El vot, a les democràcies consolidades s'està radicalitzant a marxes forçades al mateix temps que la confiança en els polítics tradicionals cau de forma massiva. El populisme impulsat a Europa pel deixeble de Donald Trump, Steve Bannon, ha fet feixa...El cas de l'extrema dreta a tota Europa és paradigmàtic. A França encara més. 
• Sumant els vots de Le Pen, Zemmour i Dupont-Aignan, l'extrema dreta seria el més clar guanyador de la primera volta de les eleccions franceses: 32,3% dels vots. Aquesta constatació provoca calfreds: un terç dels electors francesos han votat extrema dreta a les eleccions presidencials franceses del 2022.
• Com a l'altra cara de la moneda, els partits que han dominat la política francesa els darrers decenis, han obtingut en aquestes eleccions un gairebé simbòlic 6,6%: 4,8% els Republicans (Valerie Précresse) i un 1,8% els Socialistes (Anne Hidalgo). La vella política és morta, al menys a França.
• Macron ha aconseguit el que possiblement era el seu objectiu en crear el seu partit, que actualment s'anomena: "La République en marche", un centrisme moderat però de caire plenament personalista com a única alternativa als extrems: l'extrema esquerra de Mélenchon i l'extrema dreta de Le Pen.

Tot plegat però, deixa un panorama de desolació i preocupació a l'espectre polític que a mi personalment, que miro de fugir dels extrems, em preocupa profundament. Guanyi qui guany el proper 24 d'abril, haurà perdut una certa forma d'entendre la vida i la política.