Les diverses fases per les que ha passat la infrastructura viària de la plaça de les Glòries Catalanes, coneguda com a plaça de les Glòries, o simplement Glòries, fan d'aquesta obra un dels despropòsits més grans de la història moderna de Barcelona.
Quan jo encara vivia a Barcelona, a primers dels anys noranta, és a dir, fa 32 anys, es va fer el primer projecte de remodelació d'un eix viari clau per a la ciutat, ja que és el punt on conflueixen tres de les principals artèries d'entrada a Barcelona: Diagonal, Meridiana i Gran Via. A l'any 1990 es va començar a construir una infrastructura elevada que deixava un parc al centre de la plaça i que va estar en funcionament, amb virtuds i defectes durant uns 20 anys.
Per raons que he estat incapaç de trobar amb facilitat, l'Ajuntament de Barcelona va decidir "deconstruir" aquell anell viari i passar d'una autovia elevada (que funcionava prou bé -jo la utilitzava tot sovint-) a adjudicar les obres d'enderrocament de l'anell viari i fer exactament el contrari del que hi havia: soterrar l'autovia mitjançant la construcció de dos túnels. L'obra es va licitar el 2014, es va paralitzar al 2017 després que l'empresa adjudicatària reclamés un sobrecost del 60% del valor inicial de l'adjudicació i l'Ajuntament constatés que l'obra no avançava.
Es va reprendre el 2018 amb una nova empresa constructora amb la finalització prevista dels treballs a principis del 2021 i amb un cost adjudicat de 150 milions d'euros. Només hi ha hagut un "retard" addicional d'un any més. I no passa res i ningú no dimiteix i al final la culpa de totes les desgràcies terrenals dels darrers tres anys tenen el mateix boc expiatori: el Covid.
Crec que caldria una auditoria independent i profunda del cost (sobrecots) que per la ciutat de Barcelona han suposat tots els despropòsits executats (perpetrats m'atreviria a dir) a les Glòries, que en cap cas no baixarà (tot comptat des de la primera adjudicació al 1990) dels 250 milions d'euros, i la tortura que ha suposat pels veïns i usuaris d'aquest eix d'accés a la ciutat els darrers 8 anys de les seves vides. Un veritable calvari que jo he hagut de patir en més d'una ocasió.
Però el pitjor de tot plegat és que tres dies després de la inauguració d'aquesta nova infrastructura, es constaten uns embussos i un temps d'entrada a Barcelona molt superior al que hi havia amb l'anell viari elevat i fins i tot durant el temps que han durat les obres. És racional construir una infrastructura que ha costat 150 milions a l'erari públic i vuit anys d'obres per a fer que l'entrada a Barcelona sigui més lenta? A mi, des del desconeixement, però des del pur sentit comú em sembla que no, però els tècnics de l'Ajuntament han donat tot un seguit d'explicacions-excuses que no es creu ni un nen de pit.
Una de les principals entrades de Barcelona per les persones que viuen al Maresme empitjora el temps d'accés després d'estrenar-se l'obra que se suposava que havia de millorar l'accessibilitat a la ciutat. De debò? Doncs sí, de debò.
Suposo que tot plegat deu ser conseqüència de la brutal, irracional i gairebé sàdica campanya de l'esquerra extrema que malgoverna Barcelona des de fa ja massa anys per a continuar expulsant el vehicle privat de la ciutat. Amb obres així segur que ho aconseguiran.
La Janet Sanz i l'Ada Colau poden sentir-se satisfetes: estan en el camí adequat per a continuar la tasca de destrucció del teixit comercial i de negocis de Barcelona. El dia que no hi hagi ni un cotxe al centre de la ciutat i ni un sol comerç obert, llavors aquell dia, amb un somriure de satisfacció, les dues amazones de l'Apocalipsi faran una roda de premsa per informar a la ciutat i al món (Urbe et Orbe), que la qualitat de l'aire a Barcelona és dels millors del món. El problema és que pràcticament tothom que el podria respirar haurà estat expulsat de la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada