Carta a Vicenç Burgell: deu anys sense tu

Recordar és honorar els nostres morts, és mantenir-los vius, és fer que la memòria ens permeti no oblidar aquells moments, aquells fets que configuren la nostra herìencia, el nostre passat i el nostre present, i que com a resultat, ens fan allò que som. El dol passa i queda el record, però també el buit que vas deixar. Ens hem hagut d'acostumar a viure amb la teva absència, i això no deixa de ser dolorós. Per això et seguirem recordant...

___________________________________________________________________________________

Papa,

Han passat deu anys des que vas plegar de viure. Deu ser per això que he afagat una mica de mania al que de bon tros és la nostra vertadera festa nacional...el dia de Sant Jordi. Per què... desenganyem-nos, debem ser l'únic poble del Planeta que celebra la derrota del mil set-cents catorze convertint-la amb la Diada Nacional...No ho sé. Sempre hem estat una mica sonats, potser per això mateix ens sentim una mica diferents. 

Amb el que t'agradava a tu la rosa i el llibre..., la festa del civisme, la festa de la cultura, de l'intercanvi, de la fraternitat, aquesta que com tu deies els catalans hem exportat a tot el món.  En fi, jo seguiré comprant llibres tot l'any, també el dia de Sant Jordi, que no sigui dit.

Aquest any, papa, l'haguessis celebrat amb més entusiasme que mai, després de dos anys d'un virus que van anomenar Coronavirus, Covid19 pels amics, que, encara que et sembli mentida, va infectar a gent de tot el planeta i que, per molt que et sembli impossible, ha causat la mort, en dos anys -la pandèmia va començar a la Xina el Gener de 2020- de 6.230.212 persones i n'ha infectat més de 512 milions. No me les invento aquestes xifres, són dades oficials d'avui de la Universitat John Hopkins dels Estats Units, que des de fa més de dos anys monitoritza tots els casos registrats. Per què et facis una idea de com de gran ha sigut aquesta tragèdia, a Espanya han mort 104.000 persones. Com si tota la població de Girona s'hagués mort en dos anys...

A casa també va tocar de valent. En Miquel va estar 21 dies ingressat al Dos de Maig i les va passar francament canutes. També van agafar el Covid la Maribel, en Blai, en Marc -dues vegades-, l'Adrià i l'Anna. Només la mama i jo, de moment, ens n'hem salvat.

A tu que tant t'agradava la medicina haguessis tingut una feinada de por. Hem estat dos anys esmorzant, dinant i sopant amb el virus, portant mascaretes fins i tot per sortir al carrer, confinats literalment -t'ho dic de debò- sense poder sortir de casa, durant més de dos mesos. I la comunitat científica, en una de les gestes més importants de la història de la humanitat, va ser capaç de desenvolupar vacunes en un temps récord, papa. De debò que haguessis al·lucinat. 

Ara sembla que anem millor i que la pandèmia ha estat "oficialment" superada, però saps? T'he dit que va començar a la Xina, doncs Shanghai ha tornat a confinar la seva població, poca broma, 21 milions de persones, tancats a casa des de fa un mes perquè el virus torna a repuntar...Si t'escric una carta l'any vinent, segur que encara t'hauré de seguir parlant del maleït Covid.

T'has perdut moltes coses aquests deu anys papa, però si hem de fer un balanç ràpid n'hi ha més de dolentes que no pas de bones. El món s'ha radicalitzat, en tots els sentits. La crisi climàtica de la que tu començaves a sentir-ne parlar ara és un fet incontestable científicament: els estem carregant el planeta a una velocitat de vertigen i els acords internacionals que es van signant any rere any acaben en foc d'encenalls. Saps els acords de Kyoto de 1997? Doncs tot paper mullat. Ara estem molt pitjor. No et parlo dels sumanis, ni dels terratrèmols ni de la pèrdua de gel als Pols perquè no t'agradaria gents. 

Aquí a casa nostra, no t'ho creuràs, els polítics independentistes van declarar la independència de Catalunya l'Octubre del 2017, després d'un referèndum no autoritzat per l'Estat. Van votar 2 milions de persones, un festival del que es va fer ressó tot el món, però l'Estat va enviar la policía nacional que va repartir òsties a tort i dret. Un escàndol que encara ara quan ho recordo, se'm posa la pell de gallina. A casa tots vam anar a votar, i no vam sortir escaldats pels pèls...No vull ni pensar com t'haguessis indignat...Però al capdevall, una altra vegada, foc d'encenalls i un grapat de polítics a la presó, com en Companys l'octubre de 1934, però aquests s'hi han passat  més de quatre anys...una injustícia sense precedents, però també una insensatesa massa llarga d'explicar en aquesta carta.

Com et deia, el món s'ha radicalitzat. Els dictadors no tenen complexes, a Turquia, a Xina, a Rússia,... la democràcia és una broma de mal gust a molts països, Espanya inclosa, on s'escolten il·legalment els telèfons de molta gent...i on el Borbó ha fugit al Golf Pèrsic després de fer-se pública que ha acumulat una fortuna de forma ilegítima. L'extrema dreta no fa més que pujar a cada nova elecció que es fa, a França, a Itàlia, a Hungria, a Espanya....i un beneït anomenat Donald Trump ha estat president dels Estats Units durant 4 anys. Increïble, però cert. Ah! I els Britànics han fotut el camp de la Unió Europea, una cosa molt lletja anomenada "Brexit".

I la més fresca de totes, com si tornessim a un passsat molt, molt enterrat, fa un parell de mesos que Rússia va començar una invasió a Ucraïna, i encara que et sembli mentida, estem més a prop que mai d'un altre conflicte mundial...Francament, sóc incapaç de predir com acabarà tot plegat, però saps què papa? No pinta gaire bé. Oi que sembla mentida? Doncs tot el que t'he escrit és absolutament veritat.

De debò que des d'aquest punt de vista no t'has perdut gaire res de bò, tot i que malgrat aquestes desgràcies t'has perdut el creixement dels teus tres néts, que s'han fet uns homenets i que et continuen recordant i estimant com sempre.

No t'oblidem, papa. Allà on siguis, sàpigues que continues entre nosaltres.