El Twitt de la Cadena Ser d'ahir amb el vídeo que mostra com l'home (no pas en la seva condició d'alcalde de Caldes de Malavella) tractava de foragitar amb una destral uns "okupes" que feia una setmana que eren a casa seva s'ha fet viral (532.000 visualitzacions en 24 hores), i malgrat els escarafalls de l'oposió municipal a Caldes, que, òbviament -què si no- s'ha apressat a demanar la immediata dimissió de l'alcalde, una gran immensa majoria d'usuaris ha donat mostres de racolzament a l'alcalde.
Jo no sóc usuari de Twitter, una arma que carrega el diable, però si ho fos, probablement també hagués mostrat el meu suport al senyor Balliu. Hom comença a tenir la pipa plena, com a mínim d'indignació.
Fa un parell de setmanes, dinant en un dels restaurant de les rodalies de Valls del que sóc usuari setmanal, ens van trencar el vidre ade dos dels nostres tres vehicles que vam utilitzar per anar a dinar amb uns convidats, al pàrking del restaurant. A un dels vehicles li van prendre una bossa amb una cartera i dos abrics. Els lladres formen part d'una banda que ha vingut actuant amb total impunitat a les rodalies de Valls amb un modus operandi que ha estat enregistrat per càmeres de seguretat de diversos restaurants: trencament de vidre, robatori del contingut del porta equipatges i fuita amb un cotxe que els espera. La banda és de l'Hospitalet de Llobregat i els mossos d'esquadra, reunits amb els propietaris dels restaurants on s'han produït els robatoris els han informat que saben qui són, que els enxamparan i que quan ho facin, en unes poques hores tornaran a sortir al carrer.
Ahir, a la segona volta de les eleccions presidencials franceses la ultradreta de Marine Le Pen va obtenir 13.297.728 vots (un 31,5% del total de vots emesos) i Emmanuel Macron, 18.779.809 vots (un 58,8%). El que és una victòria incontestable, és però un resultat agredolç, ja que l'extrema dreta ha tret el millor resultat de la seva història. A les eleccions de 2017, Le Pen va obtenir 10.644.108 vots, o sigui, 2.653.000 vots menys que a les eleccions d'ahir. Per contra, Macron en va perdre 1.974.000.
L'alcalde Balliu escenifica la impotència d'un sistema que permet impunement l'ocupació de propietats alienes sense que se'ls pugui treure de la casa okupada, amb molta sort fins al cap d'un parell d'anys (ho vaig viure en persona en una finca a Palamós al costat de casa de la meva mare: uns gitanos -delinqüents habituals, no pas pel fet de ser gitanos- van ocupar la finca durant més de dos anys fins que el propietari de la mateixa, pagant molts diners i tenint molta paciència, va guanyar el cas als jutjats).
El propietari del restaurant de les rodalies de Valls, persona catalana de tota la vida i gens sospitosa de ser d'extrema dreta, em va dir -i en tinc testimonis que ho van escoltar- que a les properes eleccions votarà a VOX, ja que està tip de tanta impunitat i impotència.
A les eleccions a l'Assemblée Nationale francesa del proper mes de Juny la progressió del partit de Marine Le Pen, serà espectacular, si no, temps al temps i ja en tornarem a parlar.
Ens hem tornat tots d'extrema dreta? Certament no, però és terriblement simptomàtic que els extrems es toquen (més d'un terç dels electors francesos que en primera volta van votar per Malénchon -extrema esquerra- , a la segona volta ho van fer per Marine Le Pen).
També és un fet cada vegada més habitual que el ciutadà de carrer estigui molt fart que l'administració de justícia defensi als que abusen del sistema i als que -com que tenim un sistema molt garantista- utilitzen totes les argúcies que aquest els ofereix per a abusar de forma sistemàtica: des d'ajuts socials a beques, passant per okupacions i impagaments d'hipoteca...
Els votants que suporten el sistema amb els seus impostos, la gent de carrer, treballadors per compte aliena en la seva majoria, autònoms i petits empresaris, s'han cansat d'un bonisme malentès (bonisme "adacolauià" perquè ens entenguem: una activista antisistema convertida en alcaldessa no pot traïr els seus origens) i comencen a perdre la vergonya i el compromís amb uns partits polítics que veuen que els han deixat de representar (la desfeta de la dreta i l'esquerra tradicional a França n'és un exemple absolutament aclaparador: Anne Hidalgo del Partit Socialista Francès va obtenir a la primera volta menys d'un 1,5% de tots els vots emesos...). Aquesta i no altra és l'explicació d'aquest imparable ascens de l'extrema dreta: la cerca d'una solució alternativa a les promeses incomplertes dels partits convencionals.
Malauradament VOX seguirà creixent a Espanya i el Rassemblement National ho continurà fent a França. Països que permeten una justícia esbiaixada que tolera una total impunitat a la corrupció practicada pels més rics o als membres del "establishment" (militars, policia i monarquia incloses) o als que utilitzen la part més social del sistema per a abusar-ne sistemàticament, tenen cada vegada més el risc de veure com l'extrema dreta acaba expulsant els plantejaments i els polítics tradicionals.
Si això acaba succeint, no serà perquè els polítics dels partits convencionals no hagin estat avisats per activa i per passiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada