Tomás Díaz Ayuso

El culebrot que hem viscut aquesta setmana al PP espanyol, que encara dura hores d'ara entre partidaris i detractors de l'una o de l'altre és una altra mostra, una vegada més, que no ens mereixem els governants que tenim. 

L'afer, que pel que sembla es va iniciar ja l'octubre de l'any passat amb la petició d'explicacions sobre determinats contractes a l'assemblea de Madrid en els que hi hauria intervingut com a "aconseguidor" o "comissionista" (paraules molt lletges de les que aquí a Catalunya n'hem tingut un gran exponent de talla m'atreviria a dir que mundial: el grandíssium col·leccionista de cotxes de luxe Jordi Pujol Ferrussola) el germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid.

Jo no sóc tan ingenu com per a creure que això ha sortit ara a la llum pública per pura casualitat i que la cosa obeeix a les lluites intestines pel poder absolut que determinades faccions del PP, pel que es veu agrupat en dues que -pel que sembla avui- són força irreconciliables i que la victòria amargant del PP a les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó (eleccions d'altra banda que no demanava ningú i que no obeïen a altra cosa que al tacticisme polític, una vegada més) de la setmana passada.

L'afer ha tornat a sortir a la palestra perquè a algú del PP l'hi ha interessat. Però aquest no deixa de ser un tema intern i allà se la confitin els implicats amb les seves baralles fraticides.

El que és absolutament rellevant és la natura de l'acte pel que en aquests moments es demana llum i taquígrafs. A la senyora Díaz Ayuso li ha costat donar unes primeres explicacions i només les ha donat quan s'ha trobat en una situació insostenible, veritablement contra les cordes. Amb tota la fredor del món, en Castellà es diria "desparpajo", que és molt més eloquent que la seva traducció Catalana "desimboltura", la senyora presidenta ha afirmat que el seu germà no va cobrar 280.000 € com s'havia dit inicialment, sinó 55.850 € més IVA, i no per a fer de comissionista de res sino per a haver fet gestions per aconseguir una partida de mascaretes de la Xina en els moments més crus de les morts diàries per Coronavirus, l'abril de 2020.

Si això hagués succeït a Catalunya amb un germà del president Quim Torra a Madrid hagués baixat fins i tot el Sant Cristo Gros i ens haguéssim hagut de sentir de tot (ho apuntava l'editorial de l'Ara un dia d'aquesta setmana). Però a Madrid, ciutat d'intrigues cortesanes on rau el veritable poder de l'administració (per a mostra el nombre de parents que hom pot trobar al Tribunal de Cuentas: més d'un 20% dels empleats estat emparentats de manera directa...) això no desperta, al menys entre la premsa madrilenya, sempre afí i comprensiva amb els polítics de dretes, grans escandaleres. La màxima és: "si és legal, no hi ha res a dir".

Però el problema és molt gruixut, una altra vegada queda demostrat que ser proper al poder pot reportar avantatges i beneficis. És la corrupció endèmica que enmerda les institucions públiques. Un contracte amb adjudicació d'urgència per la pandèmia encara ho fa més cruel i malèvol. 250.000 mascaretes, proporcionades per una empresa l'objecte social de la qual és la distribució de prendes de vestir. 1.512.000 €. Gent morint-se i al mateix temps, personatges sense escrúpuls, al costat del poder, enriquint-se. I no passa res.

Tomás Díaz Ayuso ha estat adjudicatari des que la seva germana ocupa càrrecs públics a l'Assemblea de Madrid (2017), de 18 contractes adjudicats a dit a través de l'empresa Artesolar Ilumiación, a la que ell és Product Manager, i això ho escriu un mitjà tan poc sospitós de ser d'esquerres com "El Español" de Pedro J. Ramírez.

L'adjudicació de les mascaretes a la societat "Priviet Sportive", l'objecte social de la qual és la distribució de prendes de vestir i que va ser la que va pagar la "comissió" al germaníssim, no deixa de ser curiosa (per no escriure sospitosa). L'empresa va facturar en total al 2020 4,3 milions d'euros, dels quals 1,5, és a dir, un 35% de la facturació de l'any, procedeix d'aquest contracte. Fa més pudor que el que hi havia de podrit al Regne de Dinamarca al Hamlet de Shakespeare.

L'amic Tomás, entroncant amb el que escrivia a l'article anterior, diu, en el seu perfil de Linkedin que és un "Líder probado" (sense dubte), i té una "Diplomatura en gestión de comercial y de  marketing" atorgat per la Cambra de Comerç de Madrid. "Oju". Un "cursillu". En definitiva, com els de Casado a la Universidad Juan Carlos I o el seu "master en Harvard" impartit a distància durant una setmana a Moratalaz o Vallecas, ara mateix no ho recordo.

Ara ja no tinc cap dubte que en Tomás, com en Jordi Pujol Ferrussola (segur que són amics, o que com a mínim es coneixen) és un aconseguidor, i que baixi Déu i em negui que si ha aconseguit el que ha aconseguit no és ni pel seu talent ni pels seus (magres) estudis, sinó només perquè es diu de cognom Díaz Ayuso. Sense escrúpols. Sense pietat. Sense remordiments.