Llegeixo i escolto a ràdio i tele, amb estorament proper a la indignació, la reacció de refús del col·lectiu de mestres a les declaracions del conseller d'ensenyament Josep Gonzàlez-Cambray i del President de la Generalitat ahir en roda de premsa conjunta en anunciar les novetat del curs escolar 2022-2023.
Com que penso que les irades reaccions dels mestres deuen tenir una sòlida base, vaig aprofundir en la notícia, per entendre l'abast de l'atropellament que els ensenyants manifesten, fins al punt que algun dels col·lectius han arribat a demanar la dimissió del conseller.
Ai las, quina decepció la meva quan en diversos mitjans he contrastat la notícia: els mestres es queixen perquè en comptes de començar el curs escolar després de l'onze de setembre, l'hauran de començar una setmana abans. Un drama de proporcions bíbliques. Monstruós. Inexplicable. Incomprensible.
Una de les mestres expressava la seva indignació a crits als micròfons de RAC1 tot afirmant que començant una setmana abans no tindrien el temps necessari per a preparar adequadament les classes i que aquell atropellament i vulneració de drets anava en contra de la qualitat educativa. Es poden proferir barbaritats més grans, però francament, ho trobo difícil. Aquest despropòsit només el superen els nostres diputats i senadors.
Una altra, en aquesta ocasió una representant sindical, expressava la seva ràbia perquè se'ls havia comunicat la notícia sense haver-la negociat. La meva àvia materna, Déu la tingui a la seva Glòria, deia: "els dones la mà i t'agafen el braç". Quanta raó que tenia l'àvia Mercè.
Ni un sol mestre dels que entrevistaven ahir estava d'acord amb la mesura d'iniciar el curs una setmana abans. Avui, a la feina, he fet una petita enquesta entre pares i mares del meu equip que tenen filles i fills en edat escolar i òbviament la indignació és a sensu contrari. No només diuen que les classes haurien de començar l'u de setembre sinó que això de fer jornada contínua durant el mes de setembre de nou del matí a una del migdia ho consideren una vergonya, i per descomptat, diuen no entendre això de la conciliació laboral i familiar. Conciliació quina, la dels mestres? La dels pares, que no tenen el privilegi, el mes de setembre, ni cap, de poder treballar de nou a una? En fi, quan les coses semblen tan clares, el ventall de grisos cau pel seu propi pes.
A molts dels països als que viatjo amb freqüència per motius professionals, en particular la Xina i els Estats Units, el curs escolar acaba a finals de juny i comença l'1 d'agost (a Anglaterra també i a la majoria de països civilitzats del món no més tard de finals d'agost).
Per què aquí hem de ser tan diferents? Això del sistema educatiu a Catalunya i Espanya és un autèntic escàndol, amb majúscules. Si el que succeeix, com apunten alguns, és que a primers de setembre encara fa massa calor, que inverteixin en aparells d'aire condicionat, que vista la situació climàtica, ja totes les escoles haurien de tenir des de fa temps.
És el problema del funcionariat i dels drets adquirits. Aquí quan molts vam patir les aturades i el confinament derivat de la Covid, molts treballadors per compte aliena van deixar d'ingressar part dels seus sous, per no parlar ja dels pobres autònoms.
Fins on jo sé els mestres van seguir cobrant integrament. Però aquí tothom té la pell molt fina, tot de drets i més aviat pocs deures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada